Apol·lo
i Dafne, de Gian Lorenzo Bernini
Cronologia: 1622-1625.
Context històric i
cultural: Triomf de la Reforma Catòlica [Contrareforma] Paper
dominant de l’església. Roma Sancta. Poder de les grans famílies:
Borghese, Barberini. Humanisme moralitzat. El model de l’antiguitat.
Monarquies europees: a Espanya Felip IV, a Anglaterra, Carles I;
Papat d’UrbàVIII, Barberini.
Fets culturals:Teoria
heliocèntrica de Galileu.
Literatura: a
Itàlia, el poeta Marino; a Espanya: Lope de Vega y Luis de Góngora.
Filosofia:
Racionalisme de Descartes.
Estil: Barroc.
Característiques:
Contrareforma catòlica. Corts
catòliques versus Corts protestants. Art burgés versus art
aristocràtic i d’església.
Arquitectura: Nova
litúrgia: espais utilitaris i
simbòlics.
Plàstica (escultura i
pintura): Grans programes al·legòrics i simbòlics. Simbolisme
i didactisme de la imatge. Horror vacuicompositiu. Predomini de la
corba sobre la línia recta. Nous temes burgesos: paisatge, natura
morta, retrat de grup.
Característiques
formals i estructurals: Composició
dinàmica i helicoïdal, visible en la curvatura que pren l’anatomia
de Dafne. Un sol bloc de marbre. Embalum rodo. Unifacialitat [un únic
punt de vista (originalment dins una fornícula)]. Gran detallisme i
expressivitat.
Tècnica: Talla.
Materials: Marbre
amb diferents textures:aspres per representar les roques i el llorer,
i
summament suaus i polides
per reforçar l’anatomia dels personatges.
Tema i iconografia:
Segons Ovidi a les
Metamorfosis, Eros enfadat amb Apol·lo perquè aquest havia fet
burla de la seva perícia amb l’arc, va disparar al déu una sageta
d’amor amb la punta d’or i a la nimfa Dafne una sageta de rebuig
amb la punta de plom. Apol·lo colpit d’amor per Dafne, va
perseguir a la nimfa pels boscos fins que aquesta, acorralada, va
demanar ajuda al seu pare el riu Peneu, que la va transformar en
llorer (daphne en grec). Apol·lo, obligat a renunciar a la jove, va
teixiruna corona de llorer amb les fulles de l’arbre i va decidir
portar-la sempre amb ell per coronar els poetes i els militars
victoriosos.
Significat: Durant
l’Edat Mitjana el mite pagà va ser interpretat com símbol de
castedat, i aquest simbologia es va mantenir fins el segle XVII.
Davant les critiques rebudes pel seu posseïdor, el cardenal
Borghese, aquest va afegir a la base de l’escultura un díptic que
aconsella sobre les desgracies derivades de l’ímpetu
amorós.”L’amant que cerca el plaer de la bellesa
fugissera/s’omple les mans de fullaraca o cull fruits d’amarguesa”.
Funció: De
gaudi i moralitzant
Brak komentarzy:
Prześlij komentarz