- l pensador
- Autor: Auguste Rodin
- Cronologia: 1880-1900
- Estil: impressionista
- Tipologia: escultura exempta
- Materials: bronze
- Tema: simbòlic
- Localització: Musée Rodinn (París)
Biografia
de l'autor: Rodin va ser un
dels escultors més influents de la seva època. Els seus inicis
artístics van ser poc reconeguts, com ho demostra el fet que no fos
acceptat en les proves d’ingrés a l’escola de Belles Arts. L’any
1875 va viatjar a Itàlia, on es va sentir atret pel tractament del
moviment i per l’acció muscular en les obres dels escultors
renaixentistes Donatello i Miquel Àngel. Quan va tornar d'Itàlia,
va aconseguir reconeixement gràcies a la participació als salons de
París i a un gran nombre d'escultures en les quals va mostrar les
característiques del seu estil, basat en una deliberada duresa en la
forma i un laboriós modelatge de la texura.
Descripció
Formal: Rodin realitza la
escultura d’un home nu, amb els braços, les mans i els peus
desmesurats, assegut en una roca. El tors, lleugerament inclinat
endavant, fa que el seu cap descansi damunt la mà dreta mentre que
el braç esquerre relaxat a la falda, composició que confereix al
personatge una actitud clarament reflexiva. L’escultura presenta
una clara composició centrípeta, és a dir, cap endins,
desvinculant-se de qualsevol relació amb l’entorn exterior. Així,
els trets anatòmics principals del personatge es relacionen entre
si de manera que és possible inscriure compositivament tota
l’escultura en una figura geomètrica regular. En el tractament
anatòmic –al marge de la desproporció d’alguns membres- sorprèn
el modelat en tensió de tots els músculs del cos, com si en lloc
d’estar fent un exercici mental estigués fent un gran esforç
físic. Aquesta paradoxa s’ha d’entendre a partir de la voluntat
de l’artista de donar vida a les seves figures, representant-les en
moviment. El pensador presenta algunes diferències en l’acabat de
l’obra. Els dits i les mans són les parts més ben treballades,
probablement amb l’objectiu de conferir una major vitalitat al
personatge i d’incorporar interessants jocs lumínics a la
superfície. Aquest “no acabat” s’assembla a algunes obres de
Miquel Àngel, com per exemple els seus “esclaus” per a la tomba
de Juli II, avui a Florència.
Temàtica:
El pensador s’ha convertit en
la representació d’un personatge anònim immers en les seves
preocupacions. Tanmateix, en un primer moment, Rodin va realitzar
aquesta escultura com la imatge de Dante, el gran poeta florentí
autor de La Divina Comèdia. L’escultor, però, no tenia la
intenció que la imatge s’assemblés físicament al poeta, sinó la
de modelar una metàfora del pensament de l’home enfrontat al seu
tràgic destí mortal. Possiblement la figura formava part del gran
projecte que l’artista francès havia ideat per a una gran porta
per al museu de les Arts Decoratives de París, que tenia com a motiu
central precissament el famós llibre de Dante. La magnitud del
projecte, titulat “La Porta de l’Infern” i inspirat en La Porta
del Paradís de Ghiberti, va superar l’escultor, i mai no es van
acabar les 186 figures que havia pensat inicialment. Tanmateix, obres
com El Pensador i altres esbossos en marbre com el bes o Dànae es
van convertir en magnífiques escultures independents, punts de
referència per altres artistes, i obres admirades arreu del món.
Models
i Influències: L’obra
de Rodin no es pot entendre sense la influència que hi van exercir
les escultures de Miquel Àngel. Aquesta influència es revela aquí
en la intensitat del tractament anatòmic de la musculatura, així
com també en els volums sobredimensionats que mostren certes parts
del cos. Rodin està considerat el gran renovador de l’escultura
contemporània. Tant el seu tractament particular de la matèria, com
el gust per les formes arrodonides, van tenir un gran eco en
l’escultura modernista i de la primeria del nou-cents, fins a
l’arribada de les avantguardes i de Brancusi en particular.
Brak komentarzy:
Prześlij komentarz