Església de la Madeleine, de
Pierre Alexandre Vignon i Jean-Jacques Marie Huvé
Cronologia: 1806-1842
Context històric i cultural:
L’ample cronologia de l’obra la situa entre els ideals
neoclàssics i els romàntics des de l’imperi napoleònic fins el
regnat de Lluis Felip I. A l'època napoleònica, l'art Neoclàssic
va prendre un tret molt més classicista en el que anomenem l'Estil
Imperial. Napoleó amb aquest retorn a l'antiguitat de llenguatge
racionalista, ordenat i geomètric, transmetia ideals de justícia,
honor i patriotisme. L'època de Napoleó fou la més fecunda fent
construccions classicistes i es fa evident la intenció d'identificar
Napoleó amb els emperadors romans. Posteriorment, al llarg del segle
XIX la crisi religiosa, les revolucions liberals i econòmiques van
suposar el triomf del Romanticisme com a resposta a la reacció
burgesa que havia originat el neoclassicisme. Apareix la novel·la
realista amb Victor Hugo..
La Revolució de Juliol fou una
sublevació popular contra el rei Carles X de França que es va
conèixer com les Tres Glorioses en referència als tres dies, 27,28
i 29 de juliol de 1830. En una situació de contínua disputa entre
liberals i monàrquics mentre governava Carles X, aquest va pretendre
instaurar lleis repressores i va fracassar. A conseqüència de la
revolta va ser substituït per Lluís Felip I qui, en principi, havia
de respectar més el poble en la que es va anomenar Monarquia de
Juliol (1830-48). Els arquitectes neoclàssics sabien que un nou
ordre social exigia un nou ordre de la ciutat, i tots els seus
projectes es van inscriure en un pla de reforma urbanística. La nova
ciutat havia de tenir, com l'antiga,
els seus monuments però l'arquitecte
havia de preocupar-se també del desenvolupament social i funcional.
Es van construir esglésies a la manera dels temples clàssics, però
també escoles, museus, hospitals, mercats, duanes, ports, carrers,
places..
Estil: Neoclàssic [s’admet
neoclàssic / neobarroc]
Característiques
Espai exterior: Temple clàssic,
octàstil, perípter, amb columnes d'ordre corinti.Com a element de
suport, aquestes columnes corínties, de 20 metres d'alçada
s'aixequen damunt un pòdium de 7 metres, amb 28 graons, situat a la
façana principal. Quant a la decoració exterior, cal destacar-ne la
temàtica religiosapresent en el fris i en els frontons i cal
subratllar-ne el tema del Judici final en el frontó de la façana.
Una porta de bronze amb baixos relleus inspirats en els deu Manaments
ens condueix a l'interior.. Exteriorment, les columnes d'ordre
corinti amb base, fust estriat i capitell amb fulles d'acant El
sostre es tanca amb una coberta de dos aiguavessos. L’aspecte
exterior és el d’un gran temple clàssic, combinant solucions
gregues (columnata) i romanes (pòdium, escalinata, ordre corinti).
El fris i els frontons estan esculpits amb escenes religioses.
Destaca el frontispici de la façana principal, el qual mostra una
representació del Judici Final obra de l’escultor Henri Lemaire
(1798-1880) i acabat el 1833.
Espai Interior: Interiorment
és una enorme i obscura cel·la decorada amb marbre, daurats i
escultures. Al final d'aquesta llarga nau voltada amb cúpules sobre
petxines localitzem un absis decorat amb un fresc on Crist i la
Madeleinesón acompanyats per personalitats històriques del temps de
Napoleó. L’espai interior és de planta rectangular d’una sola
nau elevada i absis semicircular amb una coberta voltada configurada
per tres trams quadrats amb tres cúpules sobre petxines.
L’obra evoca un gegantesc panteó,
més similar a unes termes romanes que amb la
tradicional disposició d’una
església.
Significat; Tot l'exterior de
l'edifici és un símbol de recuperació de l'època clàssica. La
pedra com a material, així com les columnes, donen un aire de
solidesa i noblesa. Aquesta aclaparadora solidesa ens pot assenyalar
que Napoleó utilitza el Neoclassicisme com a símbol de glòria i
immortalitat.
Funció: Originalment era un
temple laic per guardar-hi els trofeus i les banderes agafades als
enemics que esdevé un edifici religiós. Actualment és una església
cristiana dedicada a Maria Magdalena.
Brak komentarzy:
Prześlij komentarz