- Dànae
- Autor: Ticià (1488,Pieve di Cadore, -1576, Venècia)
- Cronologia: 1553-54
- Estil: escola veneciana
- Tècnica: oli sobre tela
- Mides: 1,29 m x 1,81 m
- Localització: Museu del Prado, Madrid
- Tema: mitològic
Context
La
Reforma protestant de Martí Luter canvià el mapa religiós
europeu.Importància de la
República de Venècia. Comerç marítim. Lluita contra el turc.
Lluites catòlics versus protestants.
Biografia
Tiziano
Vecellio, conegut com a Ticià, fou unpintor del Renaixement italià,
i feu una gran obra pictòrica. Se’l consideraun dels més grans
retratistes de la seva època. És un dels majors exponents de
l‘Escola veneciana de pintura. Tiziano destacà per la seva
capacitat per pintar igual retrats que paisatges, escenes
mitològiques o religioses. El conjunt de la seva obra es
caracteritza per l'ús del color viu i il·luminós, una llum
estudiada, una pinzellada solta i una delicadesa en les modulacions
cromàtiques sense precedents anteriors. Inicià els seus estudis al
taller de Giovanni Bellini, i després conegué a Giorgione, amb qui
mantingué una llarga relació d’amistat. Després d’una estada
a Pàdua tornà a Venècia, on es convertí en el pintor oficial
dela República.
Descripció
L'autor
representa la jove princesa Dànae nua al llit, recolzada en uns
coixins i mirant, amb actitud sensual, la pluja de monedes que cau
del cel. Al seu costat, un gosset sembla completament al marge de la
situació, mentre la serventa intenta recollir amb el davantal l'or
que cau del cel. La composició de l'obra està dividida en dues
parts per mitjà de la forta diagonal que dibuixa el cos nu de la
jove i el domàs del llit. Al mig hi veiem la figra del déu,
metamorfosat en pluja d'or, que fa de nexe visual entre la serventa i
la princesa, que espera l'arribada del déu. La concatenació
d'accions contraposades fa que l'obra aconseguiexi una mobilitat
interna excel·lent. Les formes són suaus. L'autor defineix els
controns per mitjà del tractament de la llum i del color. El pintor
aconsegueix un gran efectisme atmosfèric gràcies a l'aplicació del
sfumato. Va utilitzar una gamma cromàtica de tonalitats càlides,
com el vermell o el groc.
Tema:
Segons la mitologia grega, un
oracle havia anunciat al rei d’Argos que el fill de la seva filla,
Dànae, el matarà. Això va fer que el va decidir tancar la seva
filla en una torre de bronze, allunyada dels homes. Zeus va
aconseguir fecundar la jove princesa convertit en una pluja de
monedes d’or. D’aquesta unió va néixer Perseu, el qual va
acabar matant per accident el seu avi amb un disc. Al quadre s’hi
representa el moment en que Zeus es presenta a la cambra de Dànae,
en forma de monedes d’or que arribem en un núvol gris transformat
de sobte en una gran llum daurada.
Significat:
Durant l'Edat Mitjana, el mite de Dànae va
ser un símbol de castedat i, alhora, un exemple de la concepció
d'una Verge per intervenció divina, fet que s'interpretava en
relació amb la narració evangèlica de Anunciació i la concenpció
de Maria. Durant el Renaixement el mite de Dànae va recuperar la
seva concepció pagana, i es va convertir en una temàtica molt
popular entre els pintors, ja que permetia poder retratar el nu
femení. Ticià aquest tema el fa servir molts cops.
Funció:
Decorativa. Estètoca. Mitològica.
Models
i influències: Ticià va tenir
com a model la Venus adormida del seu amic Giorgione. El Manierisme.
Característiques:
- Colors de luxe
- Gamma cromàtica càlida
- Llum artificial
- Riquesa dels teixits, colors (LUXE)
- Belleza femenina ideal de l'època (molt natural)
- Expressió màxima
- Sinceritat als ulls del personatge
- Ticià: gran pintor. Trencador de moltes coses. Gran retratista. No gran humanisme.
- Estil venecià: és la continuació del Renaixement modern. Trenquem la serenitat, ordre, simetria del Renaixement. Composició no senzilla. Posicions extremes de les figures. Pintura del luxe. Importància del paisatge. Difumació màxima. Colors vius, no com Leonardo. Sfumato màxim.
Brak komentarzy:
Prześlij komentarz