Geografia Tema 9.La pobalció espanyola i la catalana -1-

Tema 9: LA POBLACIÓ ESPANYOLA I LA CATALANA

1. LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA
   Població: és el conjunt d'éssers humans que viu en un territori. Per estudiar una població es contemplen tres variables: la dinàmica de la població (natalitat, mortalitat i fecunditat), l'estructura de la població per edat i sexes, i la distribució de la població al territori.
   Espanya és un país poc poblat, amb una densitat mitjana baixa. La distribució de la població espanyola és molt desigual. La població es concentra a la perifèria, mentre que l'interior del país és poc poblat, llevat de Madrid i d'algunes ciutats.
   Des de mitjan segle XX, la població activa espanyola ha augmentat a causa de la incorporació de la dona al treball, del creixement demogràfic i de la immigració.
   Catalunya té més de 7 milions d'habitants.
   1.1 CENS I PADRONS MUNICIPALS
   A Espanya, durant l'Edat Moderna, els recomptes es feien a partir dels focs o fogatges, i s'utilitzaven per a la recaptació d'impostos i per a les lleves militars. Des del segle XVIII, amb l'arribada de la dinastia dels Borbó, es va començar a fer dos tipus d'estudis de població més detallats (edat, sexe, estat civil).
   El cens és el recompte de la població d'un país en un moment determinat. Ens aporta molta informació sobre el volum de la població d'un lloc, la seva composició per sexes i per edats, estat civil, dimensió de la família, nivell d'estudis, professió, renda de què disposa,...
   Aquest recomptes van començar a tenir una certa fiabilitat des de mitjan segle XIX. Es va començar a elaborar de manera regular en els anys acabats en zero. El 1981, els censos es van traslladar als anys acabats en 1.
   1.2 LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
   Per explicar cada etapa, els demògrafs remeten a l'anomenat model de transició demogràfica. Aquest model s'aplica a la dinàmica de la població de molts països europeus.
   Se segueix estudiant, perquè ofereix un marc general útil.
   També, permet comparar, explicar i valorar la dinàmica de la població espanyola en relació amb els altres països d'Europa.
   Fase I: ''El règim demogràfic antic'' (abans de 1780)
   Es va estendre des del Neolític fins al segle XVIII, a la Gran Bretanya, i fins al segle XX, a Espanya. Es caracteritza per taxes de natalitat i de mortalitat molt elevades.
   La natalitat alta corresponia a una fecunditat mitjana d'uns 5 fills per dona. La mortalitat infantil era elevada. L'esperança de vida a Espanya, entre el 1880-1890, se situava al voltant dels 35 anys, a causa de les dures condicions de vida, de la falta d'higiene i de la insuficiència i dels recursos màdics.
   La mortalitat elevada estava en relació amb les epidèmies, les males collites, les guerres i les catàstrofes naturals. La freqüència d'aquestes situacions va causar una etapa d'estabilitat demogràfica.
   Espanya va prolongar aquesta fase. Dintre del territori espanyol es va produir situacions diverses. La natalitat i la mortalitat es mantenien molt altes a l'Espanya interior i que eren més modernes al sud, a llevant i al País Basc.
   Una excepció la presenta la ciutat de BCN on, des de mitjan segle XIX, es va iniciar un procés d'industrialització que va afavorir un augment demogràfic a causa de l'afluència constant de població rural cap a la ciutat. A les Illes Balears, on es va produir una industrialització incipient de les illes de Mallorca i Menorca, també hi va haver un creixement de la població.
   Fase II: ''El creixement demogràfic''
   La natalitat continua sent alta i la mortalitat comença a baixar, per la millora d'alimentació i d'higiene, per tant, hi ha un creixement demogràfic notable.
   Entre el final del segle XVIII i el començament del XIX es van notar els primers efectes de la revolució industrial a la Gran Bretanya. Els progressos en l'agricultura van posar fi a les fams catastròfiques, perquè es van introduir nous conreus, van apareixer les tècniques més eficients i hi havia la possibilitat de vendre els excedents a les ciutats gràcies al transport amb ferrocarril. També hi va haver progressos en l'higiene, com l'ús del sabó i de peces de cotó, i la recollida d'escombraries a les ciutats van ser un gran remei contra les epidèmies.
   A Espanya, durant el primer terç del segle XX, el descens de la mortalitat estava continuant, a mesura que van anar millorant l'alimentació i la higiene. La natalitat continuava alta, baixava molt lentament. Això va fer que hi hagiun creixement de la població que es va mantenir fins a la Guerra Civil.
   Entre 1950 i 1970 hi va haver un augment de la població espanyola al centre i al sud peninsulars, que va comportar una forta pressió demogràfica. La gent marxava dels camps a les capitals de la província.
   Fase III: ''L'ajustament demogràfic''
   A la Gran Bretanya aquesta fase es va iniciar entre 1880 i 1940, i a Espanya entre 1980 fins al final de la dècada del 1990. La mortalitat continuava baixant, per la millora d'higiene i de la medicina (vacunes). La natalitat està en descens i les causes van ser de tipus econòmic i social. El control de la fertilitat acostuma a produir-se quan els fills deixen de representar una ajuda per a l'economia familiar. El descens de les taxes de natalitat coincideix amb l'escolarització obligatòria, la prohibició del treball infantil i l'estabilitat de les pensions per jubilació.
   D'altra banda, la baixa de mortalitat infantil, el creixement del consum, l'accés de la dona a llocs de treball remunerat i el canvi que ha representat el pas de la família rural extensa a l'estructura familiar en parella van ser els motius que van portar a la planificació familiar i al descens de la natalitat.
   Fase IV: ''El nou règim demogràfic''
   A Espanya la 4a fase s'inicia al final de la dècada del 1990, que va ser interrompuda per l'augment de la natalitat vinculat en gran manera a l'arribada d'immigrants estrangers, per tant, no s'ajusta plenament al model.
   Europa i Espanya tenen taxes de natalitat i de mortalitat molt baixes. Hi ha un creixement vegetatiu gairebé nul, de vegades fins i tot negatiu. Gràcies als avenços de la medicina puja l'esperança de vida (80 anys).