Finals
segle XVIII i segle XIX. Sullivan: Magatzems Carson
Títol:
Magatzems Carson, Pirie i Scott.
Autor: Louis Suillivan (Boston, 1856
–Chicago, 1924).
Cronologia:
1899-1901 (ampliat entre 1903 i 1904).
Estil:
Escola de Chicago.
Tipologia:
civil.
Materials:
formigó, ferro, i vidre.
Localització:
Chicago (EUA).
L’autor
Louis
Sullivan és l’arquitecte més rellevant de l’anomenada escola de
Chicago. Estudia arquitectura a l’ Institut Tecnològic de
Massachusets (ITM), i a l’Escola de Belles Arts de París, on rep
la influència del decorativisme modernista. La seva activitat
professional s’inicia a Boston, i posteriorment a Chicago on
s’associa amb l’arquitecte Dankar. Junt amb Adler, ben aviat
investiga les possibilitats que ofereixen les estructures
metàl·liques i l’aplicació que aquestes poden tenir en edificis
comercials, construint els primers gratacels a la ciutat de Chicago.
Tot i l’interés per l’estructura, Sullivan manté encara
elements decoratius que l’entronquen amb el modernisme. Entre els
seus deixebles destaca la figura de l’arquitecte Frank LLoyd
Wright.
Descripció
formal
En
alçat, la façana dels magatzems Carson, Pirie i Scott presenta dues
parts ben diferenciades. La base de l’edifici l’ocupen l’entresol
i la primera planta, tancats amb amplis aparadors de vidre situats a
ran de façana. En aquest cos inferior, destaquen dues bandes de rica
ornamentació de ferro fos. Té caràcter naturalista, és feta amb
de fulles d’acant lobulades i espinoses i bandes espirals, que
emmarquen els grans aparadors.
La
resta de plantes que s’aixequen sobre aquest primer cos homogeni
segueixen una construcció cel·lular, consistent en la repetició
d’un mateix mòdul seguint un ritme uniforme de finestres
horitzontals, que a la part superior són més baixes, separades per
una geomètrica estructura de formigó. La part superior es tanca amb
una coberta plana. En el pla horitzontal, Sullivan resol el trencant
de la cantonada, aixecant un pavelló circular que segueix
l’estructura del cos inferior de l’edifici, si bé gaudeix d’una
decoració molt més exagerada en la seva part baixa. En els vitralls
que segueixen la línia dels aparadors dels murs laterals de
l’edifici, s’hi poden veure els noms dels magatzems. En el seu
conjunt, la façana està projectada per tal que compleixi funcions
indispensables, especialment la de deixar entrar la llum. Els seus
elements fonamentals són les anomenades finestres de l’Escola de
Chicago, perllongades en sentit horitzontal i estudiades per tal que
coincideixin amb l’estructura de muntants i jàsseres. Així
mateix, aquesta horitzontalitat fa que l’edifici doni poca sensació
d’alçada, tot i els deu pisos que té i permet una major adaptació
visual al seu entorn. Finalment, cal ressaltar que els grans
finestrals dels aparadors i les portes del pavelló circular permeten
una perfecte interrelació de l’interior amb l’exterior, de tal
manera que existeix una continuïtat entre el carrer i el vestíbul
dels magatzems.
Entorn
i integració urbanística
La
proposta urbanística en la que es construeixen els magatzems Carson,
Pirie i Scott, en el xamfrà dels carrers Franklin i Adam, dins
l’històric districte comercial de la ciutat de Chicago, inclòs en
el registre Nacional de llocs històrics dels EUA l’any 1998, no
s’entendria sense la necessitat de reconstruir la ciutat arran del
gran incendi que devastà el centre de la ciutat l’any 1871. La
reconstrucció també va suposar un canvi d’usos i la
centralització de les activitats econòmiques i administratives en
la City, l’emplaçament dels negocis en el centre de la ciutat
Aquesta part de la ciutat es troba associada tradicionalment als
grans magatzems i al comerç, per la qual cosa cal tenir present la
importància d’estar en una cantonada, on, gràcies a la seva
monumentalitat, es pot dominar molt més el camp visual.
Significat
i funció
Aquest
edifici va funcionar, fins el 2007, com a grans magatzems de la
firma Carson, Pirie i Scott, especialitzats en la venda de roba,
calçat, mobles per a la llar, joieria i productes de bellesa entre
d’altres. Aquests magatzems estan considerats, no només una de
les construccions més rellevants del Louis Sullivan, sinó també un
dels edificis més significatius de l’Escola de Chicago. Suposa un
clar exemple del pensament arquitectònic de Sullivan, segons el
qual cada part havia de reflectir clarament la funció per a la qual
havia estat dissenyada. Una teoria que es resumeix en una frase
atribuïda a ell mateix: “la forma segueix a la funció”.
Models
i influències
Si
bé Sullivan manté el decorativisme ornamental hereu de
l’arquitectura modernista, que pogué estudiar durant la seva
estada a París, els Magatzems Carson, Pirie i Scott recullen
l’essència de les innovacions constructives de l’escola de
Chicago, desenvolupada entre 1875 i 1905. Recollint les
possibilitats de nous materials com el formigó (experimentat des del
1880 a França), el ferro i el vidre, planteja una estructura interna
de ferro que permet fer edificis molt més alts, poder obrir grans
finestres i poder dissenyar els interiors de l’edifici lliurement,
sense dependre de murs de càrrega. Aquesta major alçada promou i és
possible gràcies a l’ús de l’ascensor elèctric, construït per
Siemens l’any 1887. A banda d’aquestes innovacions, el
plantejament arquitectònic de Sullivan segons el qual la forma dels
elements està condicionada a la seva funció i no a l’inversa,
constitueix l’arrel del moviment funcionalista europeu, en el que
destaquen Adolf Loos i Le Corbusier.
Brak komentarzy:
Prześlij komentarz