Tapis de la Creació (Art)

Tapis de la Creació

a) Cronologia: Segona meitat del segle XI o primera del XII.

Context històric i cultural: És l’època de plenitud feudal, d’economia agrària, en la que apareix l’orde del Cister; es prediquen les croades; al segle XII s’inicia l’eclosió del Gòtic i el creixement de les ciutats, i s’accentuen els intercanvis culturals i comercials. La cultura és encara eminentment religiosa però, justament en créixer les ciutats, sorgeixen algunes manifestacions de caràcter civil que aniran afermant-se fins a fer-se les més importants. A Girona hi havia, a l’època, una important comunitat jueva: hi ha imatges jueves que poden

estar a la base del disseny del Tapís.

Estil: Romànic.

Característiques: Caràcter eminentment religiós; resulta proper als grans absis de l’època, com el de Sant Climent de Taüll, en la seva claredat compositiva.

Arquitectura: fundació de molts monestirs i catedrals; caràcter defensiu de l’arquitectura civil (castells). Derivació de l’arquitectura romana: arc de mig punt i volta de canó.

Plàstica (escultura i pintura):geometrisme i claredat formal; allunyament del realisme naturalista. Funció al·legòrica i simbòlica de la imatge.

Característiques formals i compositives: Estructura de gran rigor i claredat compositiva; ús de colors plans, amb figures i textos. Format quadrangular amb estructura també quadrangular dins de la qual s’inscriu un cercle, combinant així harmoniosament dues figures geomètriques contradictòries (quadratura del cercle); centralització molt vigorosa; ús de moltes seccions, que compartimenten l’espai, on apareixen diferents figures.

Tècnica i suport: superfície plana de dues dimensions teixida amb llana de colors sobre sarja de llí. És un tapís teixit, el que resulta original com a representació artística.

Temàtica i iconografia: Els dotze mesos de l’any (també cada estació); els quatre vents, el Pantocràtor, el mite de la creació del món (segons la presenta el llibre del Gènesi), en les seves diferents parts: l’Esperit creador de Déu (com un colom), llum i tenebra, diferenciació de la Terra i l’Aigua, divisió de les Aigües, el Sol i la Lluna, les diferents criatures, creació de l’Home i de la Dona.

Significat: La imatge presenta alhora dos cicles temporals: el de Déu creant el Món, circular i centralitzat,que es va donar una vegada, i el dels homes (el cicle anual), quadrangular, que es repeteix contínuament.

Funció: Decoració mural, baldaquí (damunt de l’altar, coronant-lo) o frontal d’altar.

Cicle: Conjunt d’imatges diferents que formen part d’una mateixa obra, contribuint a explicar una historia complexa i de la que cadascuna en forma part, com es dona al Tapís de la Creació o al Frontal d’Avià, per exemple.

iconoclàstia: Moviment religiós que es va donar a Bizanci (730-787) que rebutja la veneració de les imatges (de Déu i els Sants) per considerar-les idolàtriques

monestir: Institució, i edifici, que reuneix als monjos que viuen sota l’autoritat d’una Regla (com la benedictina).

Frontal: Element decoratiu rectangular que cobreix la part del davant de l’altar (la que veuen els fidels), la majoria de fusta pintada, presentant assumptes extrets de l’Escriptura o de les vides dels Sants.

planta de creu llatina: Terme utilitzat per designar la planta d’una església, en la qual la nau longitudinal es més llarga que la nau transversal.