Els primers freds (Art)

1. Els primers freds
2. Autor: Miquel Blay
3. Cronologia: 1892
4. Estil: realista
5. Tipologia: escultura exempta
6. Materials: marbre blanc
7. Tema: anecdòtic i costumista
8. Localització: MNAC

Biografia de l'autor: Miquel Blay va començar el seu aprenentatge a l’Escola de dibuix i Pintura d’Olot. El 1888 va anar a París on va viure fins a l’any 1906, i entre el 1890 i 1894 va visitar Roma. Durant aquest període va adquirir una sòlida formació artística que li va valer el reconeixement de les seves obres mitjançant nombrosos premis nacionals i internacionals. El 1906 es va instal·lar a Madrid, va abandonar l’estil modernista de la seva primera etapa i es va caracteritzar per un academicisme pròxim al realisme. Nomenat acadèmic espanyol a Madrid (1909), va rebre nombrosos encàrrecs públics que va compaginar amb la seva tasca de mestre escultor.

Descripció formal: Miquel Blay esculpeix un grup format per la figura principal d’un ancià amb barba, acompanyat d’una nena, ambdós asseguts en un banc i completament nus. En la seva posició, l’ancià mostra una composició quasi simètrica –amb una inclinació lleu de cap- , marcada per angles i línies rectes. La noia jove, en canvi, presenta una composició dominada per la línia corba, que permet a l’escultor representar l’actitud de moviment cap al personatge central, que es manté estàtic amb els dos peus a terra. En el tractament, l’escultor aplica un grau alt de realisme acompanyat d’una minuciositat extrema. Això s’evidencia en l’anatomia de l’home vell, especialment en la textura de la pell i la morbidesa i els plecs de la carn. També cal destacar el naturalisme extraordinari amb què l’artista aconsegueix captar la sensació de fred en el rostre del ancià, esculpint amb tot detall la constricció muscular en el gest facial i també al coll, en l’intent de superar l’adversitat. Les mans també són molt expressives, entrellaçades, com si volgués suggerir que no hi ha cap altre esperança o alternativa. Tota aquesta força, en canvi, es transforma en tendresa en el cas de la nena, la cara de la qual és concebuda per l’artista a partir de l’sfumatto o non finito, tècnica amb la qual s’aconsegueix realçar les formes suaus de la seva anatomia.

Temàtica: Els primers freds supera la simple consideració d’escultura anecdòtica per reflectir una metàfora de la vulnerabilitat de l’ésser humà en les dues etapes crucials de la seva existència: la infantesa i la vellesa. La finalitat pretesa per l’artista català va ser la d’invitar l’espectador a reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida, i per això es val de l’excel·lent expressivitat dels personatges. L’ancià presenta una musculatura robusta que anys enrere era útil, però que ara, per la seva mirada trista i resignada, sembla que assumeixi la debilitat de la seva nova posició. La nena, en canvi, delicada i tendra, mostra una actitud d’indefensió i temor, i tomba el cap cap a l’ancià. Per donar una major credibilitat a aquest missatge ple de simbolisme, l’autor presenta ambdós personatges completament nus, aspecte que li permet incidir en el seu estat d’indefensió. Amb tots aquests elements, Blay aconsegueix transformar una escena de tendresa commovedora en una representació idealitzada del patiment humà.

Models i influències: La influència de Rodin en l’obra de Blay és evident en el tractament del marbre, perquè marca la musculatura del personatge amb una gran exactitud i utilitza la tècnica del non finito en el rostre de la nena. Des del punt de vista formal, el model en el què es va inspirar Blay també va ser francès: el grup Èdip a Colonna, de l’escultor Dominique-Jean Hugues, format per dues figures –l’ancià i la nena- en una actitud similar a la d’Els primers freds. Premiada amb la primera medalla de l’Exposició Nacional de Madrid, el contrast entre realisme, simbolisme i idealisme d’aquesta obra va significar la transició de l’academicisme a la modernitat escultòrica, present, per exemple, en l’obra de Josep Llimona i Enric Clarasó.