czwartek, 19 listopada 2015

Treball d'Art

1)Art medieval.Comparació entre una obra romànica i una gòtica
Per tal de realitzar una comparació entre una obra romànica i una de gòtica, hem decidit comparar dos obres de pintura d'aquests estils. Pel què fa a l'obra romànica hem escollit el “Tapís de la Creació” i d'obra gòtica, “El retaule de l'esperit Sant”
  • Tapís de la creació
FITXA TÈCNICA:
Títol: Tapís de la Creació
Autor: Desconegut. Tot i que no es conegui el nom de l'autor d'aquesta obra pictòrica s'atribueix a un taller del nord d'Itàlia que treballava a Catalunya.
Cronologia: Segona meitat del segle XI
Tipus: Tapís/ teixit
Estil: Romànic
Mides: 3,65 x 4,67
Material: llana i lli
Tècnica: brodat en llana
Tema: Religiós
Localització: Catedral de Girona
CONTEXT HISTÒRIC:
La data d'aquesta obra no se sap del cert i sempre ha estat discutida. Al començament de la disputa per la datació es creia que pertanyia als darrers anys del segle XII però les últimes investigacions sobre la data del Tapís de la Creació l'han avançat un segle. Els seus orígens es relacionen amb el nord d'Itàlia on hi havia una gran presència carolíngia i on també tenien contactes econòmics i culturals amb l'Imperi Bizantí.
Els estudis del tapís demostren que el tapís originàriament feia el doble d'alçada, per tant creuen que se'n ha perdut una part. Tot i això, encara no es coneix el lloc on es va trobar l'obra tot i que es creu que podia cubrir la paret d'un absis o un baldaquí.
L'any 1538, quan el rei Carles I va visitar la catedral de Girona, va sorpendre's amb aquesta obra, sobretot de la franja esquerra. Aleshores, el 1961 el Tapís de la Creació va ingressar al museu de la catedral de Girona.
DESCRIPCIÓ FORMAL:
El Tapís de la Creació és un fragment d’un brodat fet amb fils de llana sobre una base de lli. La composició s’organitza a partir de dos cercles concèntrics, a l'interior d'un rectangle.
El centre compositiu està ocupat pel Pantocràtor. Aquest està encerclat per un cercle amb una iscripció en llatí i alhora aquest cercle amb l'inscripció està encerclat per un cercle concènctric dividit en 8 registres amb imatges envoltat amb un cercle amb una altra inscripció llatina. Aquests dos cercles amb els seus cercles amb les inscripcions estan envoltats per un rectangle i alhora aquest requadre està envoltat per una sèrie de casetons amb imatges.
Les vores laterals i superior del tapís que tanquen la composició per mitjà d’un seguit de compartiments quadrats, alineats i emmarcats per sanefes. A la franja inferior, s’endevina la continuació de més escenes a la manera de fris.
Els textos en llatí de l'obra ajuden a comprendre el missatge i a la identificació de cada escena. Els personatges són poc realistes i es fa servir la geometria en la representació nua dels cossos. Les figures són totalment planes, delimitades per línies gruixudes molt perfilades i no hi ha profunditat tot i que destaquen alguns petits detalls paisatgístics. Cromàticament, hi ha un predomini de vermells, blancs, blaus, grisos, verds i grocs purs, sense mescles tonals.
Hi destaca l'horror bacui total, la perspectiva jeràrquica dels personatges i la desproporció accentuada per la marca de l'anatomia dels cossos dels personatges amb línies
TEMÀTICA I SIGNIFICAT:
El gran tema del Tapís de la Creació és el Gènesi o la creació.
Al centre central hi ha la imatge del pantocràtor beneïnt amb la mà dreta i rodejat per la inscripció “Que es faci la llum. I la llum es va fer”. A sobre del Pantocràtor, en l'altre cercle dividit en 8 sectors, hi ha un colom. A l'esquerra del colom hi ha les tenebres i a la dreta del colom la llum; a les dues escenes restants del semicercle superior, hi ha la creació del firmament, a l’esquerra, i la separació de la terra i el mar, la creació de la vegetació, i del sol i la lluna, a la dreta. A l’escena central del semicercle inferior, es representa la creació dels animals, del mar i de la terra; a la dreta, la solitud de l’home, que cerca entre els animals un igual seu, i a l’escena de l’esquerra, la creació d’Eva i l’arbre del bé i del mal.
Totes aquestes imatges estan envoltades per una incripció llatina que diu: “En el principi, Déu va crear el cel i la terra”, a la part superior, i “Déu veié que tot el que havia fet era bo” a la inferior.
Dins del requadre que envolta els dos cercles hi apareixen a les cantonades els quatre vents cardinals.
Finalment, en els casetons que envolten tota l'obra, al centre de la franja superior del tapís s'hi representa l’Any, que està flanquejat a la dreta i successivament per la Tardor i l’Estiu, i a l’esquerra, per l’Hivern, la Primavera i Abel amb un xai. A les cantonades s’hi representa el riu Geó i un altre riu incògnit del Paradís.
A la part horitzontal esquerra hi ha els mesos de l'any amb el calendari agrícola. També hi ha representats el dia del Sol (diumenge) i un fragment del dia de la Lluna (dilluns). A la franja inferior, força malmesa, s’hi endevinen diverses escenes fragmentades de la història de la troballa de la Santa Creu, atribuïda a santa Helena al segle IV
Finalment, cal dir que les imatges de la franja horitzontal dreta no es poden analitzar ja que es van perdre.
FUNCIÓ:
Didàctica
Estètica
Religiosa
MODELS I INFLUÈNCIES:
Les escenes del Gènesi i les representacions dels quatre vents són influència de les nombroses miniatures bíbliques mossàrabs i fins i tot visigòtiques de la Península.
La imtge del Sol com a Apol.lo i la personificació dels rius són de la tradició de l'antiguitat grecoromana
La representació del Pantocràtor prové de models bizantins i palocristians com el mosaic de Santa Constanza.
CONCLUSIÓ:
El Tapís de la Creació és un dels tapissos més ben conservats de l'època romana
El deteriorament de l'obra és perquè es tracta d'una obra orgànica.
CARACTERÍSTIQUES PICTÒRIQUES ROMÀNIQUES IDENTIFICADES EN L'OBRA
  • Retorn al contorn amb línia negra: Destaca sobretot en la figura del Pantocràtor central.
  • Manca de proporcionalitat: es veu reflectit a tots el personatges ja que no estan representats en proporcions reals.
  • Antinaturalisme: els persontges no són naturals, és a dir, contenen alguns arcaïsmes.
  • Contrasts de colors (xoc de colors): contrasta el groc i el vermell
  • Horror bacui: Tota l'obra està plena de personatges sense deixar cap espai buit.
  • Colors molt vius: el groc, el vermell, el blau, el blanc, etc.
  • Visió frontal: tots els personatges estan col.locats frontalment. No ni ha cap personatge que estigui de costat.
  • Perspectiva jeràrquica: els personatges són mes grans segons la seva importància. El `Pantocràtor central és més gran perquè és el més important de tot el quadre
  • Rigidesa: Tot els personatges estan representats rígidament, és a dir, sense cap moviment.
  • Ni hi ha sentiments profunds: l'obra no genera sentiments a l'espectador. L'únic sentiment que transmet és el de la grandiositat de Déu a l'hora de crear el món.
  • Peus oberts i esvelts: En gairebé tots els personatges, els seus peus surten representats oberts tot i que hi ha alguns personatges que fan d'excepció
  • Pintura adaptada al marc: l'obra no sobresurt dels seus límits.
  • Pintura simbòlica, expressiva amb la geometria: S'hi representen les figures geomètricament i això és l'única mostra d'expressivitat dels personatges.
  • Falta de realisme i naturalisme: els personatges representats són molt diferent que les persones reals i això dóna sensació d'imperfecció.
  • Arcaïsmes: ulls atmetllats, anatomia dels cossos no realista i marcada amb línies, utilització de la geometria en la realització dels cossos dels personatges, manca de proporcions, etc.
  • Figures planes amb un fons pla sense referència d'un paisatge: no s'hi representa cap paisatge darrera del personatge cosa que el posa en un fons pla sense referència a cap lloc.
  • Anatomia amb línies esquemàtiques en els personatges.
  • Retaule de l'Esperit Sant
FITXA TÈCNICA
Títol: Retaule de l'Esperit Sant
Autor: Pere Serra
Cronologia: 1393 – 1394
Tècnica: pintura al tremp sobre fusta
Mides: 146 x 96 cm
Estil: italogòtic
Tema: religiós
Localització: capella de l'Esperit Sant de la Seu de Manresa
BIOGRAFIA DE L'AUTOR I CONTEXT HISTÒRIC
- AUTOR:
L'autor del Retaule de l'Esperit Sant és el Pere Serra, però en tenim molt poca informació sobre ell. Pertany a una família de pintors actius durant el segle XIV a Catalunya. Entre els anys 1358 i 1362 va ser aprenent al taller de Ramon Destorrents. Durant el període en el qual va treballar per la cort d'Aragó, la seva obra va rebre una influència de la pintura sienesa. L'autor estudia molt la policromia i els efectes espacials. És seguidor del corrent italià sienès. Els models compositius i l'estil de Pere Serra són els més perfectes de la pintura barcelonina de la segona meitat del segle XIV
-CONTEXT HISTÒRIC:
Durant el segle XII hi va haver un creixement demogràfic i es van perfeccionar els mètodes agrícoles i comercials. Tot això, va iniciat un període d'expansió econòmica per tot l'Europa. Gràcies a aquesta pujada del nivell econòmic, va sorgir una nova classe social, la burgesia, que van fer que la cultura passés als mans dels ordes mendicants de les ciutats. Durant aquest període els autors de les obres buscaven el major naturalisme mostrant el poder de les ciutats. Era un art burgès.
Es va iniciar un nou corrent de pensament, l'Humanisme, que donava una visió del món basada en l'experiència individual i en reflexió crítica, i el gòtic va ser la manifestació artística de la cultura urbana. A finals del segle XIV l'estil que dominava a Catalunya era italogòtic, que era influenciat per l'escola de Siena. En aquells moments Catalunya pertanyia a la Corona d’Aragó i Pere Serra era un dels seus pintors.
DESCRIPCIÓ FORMAL:
El retaule de l'Esperit Sant és una obra de grans dimensions i de gran riquesa iconogràfica, que conté 22 escenes diferents.
El retaule s'estructura a partir d'un cos central de cinc carrers separats per muntants, que són petites separacions verticals entre els carrers, que estan decorats amb diferents figures, i una predel·la. El carrer central està dividit en tres registres superposats. Els altres carrers estan dividits en tres compartiments sobreposats de dimensions més reduïdes. La part superior està coronada amb motius arquitectònics gòtics, i el guardapols està decorat amb motius florals i escuts. La part baixa rep el nom de predela o bancal. Destaca el predomini de la línia sinuosa, sobretot en l'execució de les figures. L'obra rep influències del gòtic italià, que es pot veure en la combinació de fons daurats ambn decoracions arquitectòniques i paisatgístiques, el fet que dóna a l'obra un caràcter més realista a les escenes.
Les tonalitats que representa l'autor en el retaule són clares i suaus. Destaca el color blau i vermell de les robes i el daurat del fons, que està especialment per sobre del dibuix per modelar les figures, però aquesta tècnica de modelatge no està prou desenvolupada.
TEMÀTICA:
El programa iconogràfic del retaule té com a eix central la representació de l'arribada de l'Esperit Sant que narra els Fets dels Apòstols, que mostra unes dimensions més grans que la resta de les escenes. El programa iconogràfic central representa els set episodis de la passió de Crist i els set Goigs de la Verge Maria.
Segons el relat, van baixar del cel llengües de foc que es van posar sobre el cap dels apòstols, de Maria, de Maria Magdalena i de les dues dones que acompanyaven al Jesús en el moment de la seva mort. L'Esperit Sant va atorgar a cadascun el do de llengües per poder difondre el missatges de Jesús per tot el món.
A l'escena situada damunt de la Pentecosta, que trobem la Verge asseguda sobre un tron, amb un llibre als peus, s'hi representa la Coronació de Maria i, a l'àtic, la crucifixió ocupa l'espai central i quatre àngels, dos a cada costat, coronen els carrers laterals amb episodis del Gènesi i del Nou Testament, que estan acompanyats per diferents sants i personatges de l'Antic Testament que estan pintats en les entrecalles o muntants. A la predel·la, a la part esquerra, trobem a sant Esteve discutint amb els doctors jueus i, a la part dreta, la missa de sant Martí. I al centre, Borrassà hi pintà posteriorment una Pietat.
A la banda dreta hi trobem: la creació del món, la creació d'Adam, Anunciació, el naixement de Jesús, l'adoració dels Mags i la presentacó de Jesús al temple.
A la banda esquerra hi trobem: el baptisme de Jesús, la resurrecció, l'ascensió de Jesucrist, la transfiguració, l'aparició de Jesús als Apòstols i la predicació de Sant Pere.
SIGNIFICAT:
Gorificació l'Esperit Sant
FUNCIÓ:
Estètica.
Religiosa.
Devocional. A partir del segle XIV, la devoció per l'Esperit Sant a Catalunya es va popularitzar juntament amb la celebració del Corpus Christi.
MODELS I INFLUÈNCIES
El retaule de Pere Serra reb influències del gòtic italià que es va introduir a Catalunya.
El retaule segueix l'esquema dels retaules gòtics. El retaule de l'Esperit Sant reb influències de Duccio, per l'elegància, la delicadesa en el traç de la línia i la finalitat decorativa del color.
L´arribada del gòtic Internacional va fer que les pintures de Pere Serra no tinguessin gaire continuïtat.
CARACTERÍSTIQUES PICTÒRIQUES GÒTIQUES IDENTIFICADES EN L'OBRA
  • L'obra mostra una simetria i hieratisme, especialment en les fugures.
  • Preocupació per la llum.
  • Els colors són clars i hi predomina la línia corba i sinuosa. Tot això ens fa que l'obra sigui més natural i molt més equilibrada.
  • Es busca el volum de les figures.
  • Es vol manifestar l'estat d'ànim dels personatges a través dels gestos i expressions dels personatges. Tot això, permet que hi hagi una voluntat comunicativa.
  • Es mantenen els elements de l'escola sienesa.
  • Es tracta d’una perspectiva narrativa i jeràrquica.
  • En l'obra es va combinar fons daurats ab decoracions arquitectòniques o paisatgístiques molt simples.
  • L'autor ens mostra una gran delicadesa en el traç de la línia i l'elegància.
  • L'obra presenta una temàtica religiosa.
  • El Retaule de l'Esperit Sant està fet amb la tècnica; pintura al tremp sobre fusta
  • L'obra mostra ''horror bacui''
  • COMPARACIÓ DE LES DUES OBRES:
-En les dues obres, les imatges estan organitzades en casetonats, tot i que en el Retaule de l'Esperit Sant, les imatges estan més ben organitzades que no pas en el Tapís de la Creació
-En el Tapís de la Creació hi apareixen formes de cercle i en el retaule de l'esperit sant no
-Tots dos compleixen la persepectiva jeràrquica, és a dir, es col.loca al personatge més important al centre i en un tamany més gran ja que és el personatge de major importància en els dos quadres.
- Tots dos tenen la línia negra del contorn en els personatges.
- En l'obra gòtica hi ha una realització més realista dels cossos ja que en l'obra romànica l'anatomia dels cossos no és realista perquè esta marcada amb línies.
- En el Tapís de la Creació es prioritza el Pantocràtor i en el Retaile de l'Esperit Sant a la imatge de la mare de Déu i a la vida de Jesús.
- Tant en l'obra pictòrica romànica com en la gòtica la temàtica és religiosa.
- En la romànica la finalitat principal és la didàctica a partir de la religió i la finalitat de l'obra gòtica és religiosa.
- En el Tapís de la Creació no hi ha perspectiva i en el Retaule gòtic si.
- Les figues de l'obra gòtica es presenten amb molts més detalls que en el Tapís.
- En la pintura romànica destaquen els frescs i en la gòtica el tremp.
- En el romànic pinten al sostre o a les parets de les esglésies i en el gòtic en retaules.
- Tant en el Retaule de l'Esperit Sant com en el Tapís de la Creació hi ha expressivitat, tot i que no es mostra en els rostres dels personatges sinó en el conjunt del quadre.
- En l'obra de pintura romànica no hi ha mostra de sentiments dels personatges, en canvi, en l'obra gòtica si.
- El Retaule gòtic és més realista i naturalista que el Tapís romànic.
- En l'obra romànica totes les figures estan en visió frontal i en la gòtica les figures són frontals i laterals
- Hi predomina l'horror bacui en els dos quadres pictòrics.
2) Art contemporani
  • Nit de Lluna
FITXA TÈCNICA:
Títol: Nit de Lluna
Autor: Leandre Cristòfol
Cronologia: 1935
Tècnica: fusta i fusta pintada
Mides:. 71 x 40cm
Estil. Surrealista
Tema: al.legòric
Localització: MNAC
CONTEXT HISTÒRIC I BIOGRAFIA DE L'AUTOR:
-AUTOR:
Leandre Cristòfol es va traslladar a Lleida amb 14 anys per aprendre els oficis d'ebenisa i fuster. Realitzant això es va interessar per l'art i així, l'any 1933 va exposar per primera vegada a Lleida.
Va aprendre de forma autodidiacta i la seva obra es va centrar en l'experimentació personal en l'àmbit figuratiu lligat a la poètica surrealista. Leandre va participar en l'Exposició Logicofobista el 1936 i més tard, el 1938 a París i Tòquio.
A causa de la Guerra Civil espanyola la seva creació artística va patir una aturada que no va tornar a continuar fins el 1952 ja que va viatjar a París gràcies a una beca del Cercle Maillol. El 1957 l'escultor va reprendre la seva obra de caràcter experimental que va aportar molt en l'art català.
L'any 1983 li va ser reconeguda la Creu de Sant Jordi i l'any 1990 el Premi Nacional de les Arts Plàstiques.
-CONTEXT HISTÒRIC:
L'obra Nit de Lluna es situa històricament uns 20 anys després de la Primera Guerra Mundial, justament, l'any previ a la Guerra Civil espanyola, per tant el 1935, any que Leandre va fer l'obra Nit de Lluna, encara hi havia la Segona República a Espanya. Era una època de molta tensió i Espanya ja estava dividida en republicans i franquistes.
Pel què fa al context de la resta del món, acabava de succeïr el crac del 29 i la pujada del feixisme.
DESCRIPCIÓ FORMAL:
Es tracta d'una base rodona de fusta on hi ha col.locats a sobre un ou de sargir i un fus per filar de fusta. Destaca la puresa formal de l'ou i el fus.
Els dos objectes respresentats no fan al.legoria a la seva funció sinó que es tracta d'una contraposició entre la rigidesa i la línia recta del fus amb la mobilitat i la línia corba de l'ou, que simbolitzen un arbre i la lluna retallats sobre un horitzó imprecís. L'autor juga amb el contrast tot i que l'obra sigui senzilla i descontextualitzi la funció dels elements.
Aquesta descontextualització i la senzillea compositiva de l'obra és utilitzada pel mateix autor en una altra escultura relacionada amb aquesta anomenada “L'aurèola astral i impassible està a punt de sortir”
L'obra només consta de dos elements simples i el seu joc amb la contrastació. El contrast dels dos elements és notable ja que una construcció està feta amb fusta, suro i agulles de cap, és alt i de formes dinàmiques, l'altre, un esberlacanyes de fusta d'olivera, és petit, de forma trococònica i massís.
TEMÀTICA:
Es tracta del record dels seus pares, és a dir, el fus representa la seva mare i l'esberlador de fusta d'olivera al seu pare.
SIGNIFICAT:
Amor maternal
FUNCIÓ:
Estètica
Glorificació de la figura de la mare
MODELS I INFLUÈNCIES:
La transformació dels objectes quotidians en objectes poètics el relaciona amb els ready-made dadaistes de Marcel Duchamp, tot i això, Leandre no agafa el no-significat de Duchamp.
Les seves obres s'acosten a la poètica de les escultures surrealistes de Joan Miró.
També es poden relacionar les esculture de Leandre amb l'artista plàstic Joan Brossa.
CONCLUSIÓ:
L'obra Nit de lluna de Leandre Cristòfol destaca per el gran surrealisme que marca i el gran significat que aporten objectes de la vida quotidiana.
CARACTERÍSTIQUES DEL SURREALISME QUE ES REFLECTEIXEN EN L'OBRA:
En l'obra Nit de Lluna i apareixen les característiques típiques del surrealisme:
  • Automatisme: expressió lliure, ràpida i fluida, sense el control de la raó.
  • Interpretació dels somnis
  • Fonts d’inspiració basades en l'erotisme, les realitats oníriques, la imaginació, la fantasia, el subconscient, les pulsions amagades, els desitjos inconscients i gran influència de les teories psicoanalistes de Sigmund Freud: Cristòfol es va inpirar per fer aquesta obra en un record seu d'infantesa, la seva mare cosint.
  • Actitud de rebuig envers allò acadèmic, convencional, i a la lògica o a qualsevol tipus de raonament. Pren el caràcter rebel dels dadaistes però n’elimina la part negativa i destructiva pròpia d’aquests.
  • Es van interessar a més per l'art dels pobles primitius, l'art dels nens i dels dements
  • La Vicaria
FITXA TÈCNICA:
Títol: La vicaria
Autor: Marià Fortuny (Reus, 1838 – Roma, 1874)
Cronologia: 1867-1870
Tècnica: oli sobre fusta
Mides: 60 x 94 cm
Estil: realista
Tema: escena costumista o de gènere
Localització: MNAC (Barcelona)
CONTEXT HISTÒRIC I BIOGRAFIA DE L'AUTOR:
-AUTOR:
Marià Fortuny va néixer a Reus l'any 1838, i va ser considerat el millor pintor espanyol del segle XIX, després de Goya. Va treballar amb un orfebre a la seva ciutat natal i després va estudiar Belles Arts a l'Escola de Llotja a Barcelona. Es va translladar a Roma el 1858, on va tenir un gran èxit amb les seves escenes costumistes ambientades al segle XVIII.
El 1860 va fer un viatge a Marroc com a pintor de guerra al costat del general Prim. Aquest fet li va permetre fer quadres de temàtica bèl·lica, però durant la seva estada a l'Àfrica va descobrir la lluminositat i els grans espais plans i buits d'aquell paisatge, que van ser les dues constants en les seves obres. Va deixar l'academicisme i les convencions i va iniciar una pintura dinàmica, original i plena de matisos formals i coloristes.
Al 1867 es va casar amb Cecilia Madrazo. Durant aquest període les seves obres tenien un gran èxit comercial. Al 1870, l'autor es translladà a París, però després de tornar cap a Roma, va visitar Sevilla i Granada.
- CONTEXT HISTÒRIC
L'estil ''realisme'' sorgeix a mitjans del segle XIX, al final de la primera guerra carlina, que a Catalunya està marcat per la revolució industrial, que fa que la classe burgesa rica serà la nova consumidora d'art. Políticament l’obra es situa en el context del Sexenni Democràtic.
DESCRIPCIÓ FORMAL
L'obra de Marià Fortuny s'estructura a partir de la gran perspectiva que fa el pintor, el punt de fuga se situa en l'acte de signtura dels papers matrimonials pel nuvi. Darrere d'ell se situen la seva esposa, els familiars, una figura descamisada i un senyor amb el cap cobert assegut. A l'esquerra del quadre apareix el vicari que atén un senyor. L'autor va pintar també un segon grup, que representarien el poble i que té com a referència un torero i una maja, que són personatges típics espanyols.
Hi ha un gran buit que va des de la part inferior de la tela, que ajuda a potenciar la perspectiva a través de les línies del terra. La llum prové del la part de dalt. El braser ajuda a l'artista equilibrar la composició. La llum de l'obra prové de l'esquerra a dreta.
L'obra mostra un dinamisme gràcies a l'actitud de diàleg i la gestualitat dels personatges. Tot això, permet a l'espectador pensar que hi ha unes quantes escenes, però que estan interrelacionades entre elles.
Hi podem veure el virtuosisme de la pinzellada, que es pot veure en la minuciositat dels luxosos vestits que porten els personatges. Es presenta un cromatisme exacerbat, que fa que hi hagi una gran intensitat lumínica.
TEMÀTICA
L'acció que presenta La Vicaria està representada en una vicaria típiac del segle XVIII. L'obra ens representa una situació habitual de la vida quotidiana d'una societat europea. Ens mostra el moment de la firma del contracte que legalitza la unió matrimonial.
SIGNIFICAT
L'obra de Marià Fortuny, La vicaria és un quadre costumista que està inspirat en els fets que el mateix autor va haver de fer quan es va casar.
FUNCIÓ
Estètica
Decorativa
De casament
MODELS I INFLUÈNCIES
Marià Fortuny reb les influències del pintor espanyol ''Goya''. Gràcies a la seva estada al Marroc, va poder introduir en les seves obres una cromàtica més gran, plena de llum i d'exotisme.El virtuosisme pictòric, les solucions compositives arriscades i el cromatisme exacerbat de l'obra de Marià Fortuny van ser la referència de la pintura espanyola del segle XIX.
CONCLUSIÓ:
Marià Fortuny en la seva obra va dibuixar '' els personatges típics espanyols '' per ensenyar a la societat espanyola que ell també sap dibuixar com el Goya, que era el millor pintor d'aquesta època, però que a ell no li interesa dibuixar com Goya. Prefereix dibuixar a la seva manera.
ELEMENTS CARACTERÍSTICS DEL SURREALISME EN L'OBRA:
  • L'autor utilitza una pinzellada petita, precisa i curta sobretot en el petits detalls, com els vestits.
  • Hi predominen les línies verticals
  • Hi ha gran riquesa de colors, en el fons l'autor utilitza els colors freds, però ens els vestits, utilitza els colors més càlids.
  • La llum està repartida uniformement
  • Disposició asimètrica dels personatges
  • Detallisme dels petits detalls
  • Hi ha una profunditat
  • La perspectiva és lineal
  • També poderm trobar el moviment, gràcies a l'actitud de diàleg i als gestos
  • Expresivitat serena
  • Punt de fuga al costat dels papers
  • Fortunyonisme
  • Els primers freds
FITXA TÈCNICA:
Títol: Els primers freds
Autor: Miquel Blay
Cronologia: 1892
Tipologia: escultura exempta
Material: marbre blanc
Mides: 1,36 x 0,98
Estil: realista/simbolista
Tema: anecdòtic i costumista
Localització: MNAC
CONTEXT HISTÒRIC I BIOGRAFIA DE L'AUTOR:
- AUTOR
Miquel Blay va realitzar el seu aprenentatge a l'Escola de Dibuix i Pintura d'Olot. El 1888 va viatjar a París i va restar-s'hi allà fins el 1906.
Entre 1890 i 18894 Blay va visitar Roma on va adquirir una formació artística que li va valer el reconeixement de la seva obra i l'obtenció de molts premis nacionals i internacionals.
Blay es va instal.lar a Madrid l'any 1906 i a partir d'aquí va abandonar tota la producció artística modernista i es va centrar en aprendre el realisme.
L'any 1909 el van nomenar acadèmic espanyol a Madrid i el 1924 a Roma. Després d'això va rebre molts encàrrecs públics que va compaginar amb la seva feina de mestre escultor.
-CONTEXT HISTÒRIC:
L'obra escultòrica dels Primers freds es situa històricament en la Restauració Borbònica, després del Sexenni Democràtic. Pel què fa a la política d'Espanya hi havia el Torn pacífic entre Conservadors i Liberals. A més, en la política hi predominava el falsejament electoral que va povocar el descontentament de la població. Això va ser l'inici del desengany a Catalunya, que com a resposta van sorgir moviments per diferenciar-se de la resta de l'estat. Així es va començar a crear el catalanisme polític
Pel què fa al tema cultural era l'època de la Renaixença.
Socialment i econòmicament Catalunya era molt diferent de la resta de l'estat
L'art que es feia a Catalunya també es volia diferenciar del que es feia a Espanya i va evolucionar cap al modernisme.
DESCRIPCIÓ FORMAL:
Es tracta d'un grup escultòric format per una figura principal que representa a un ancià amb barba, acompanyat d'una nena. Totes dues figures estan completament nus i asseguts en un banc. L'ancià mostra una composició quasi simètica, tot i tenir una inclinació lleu del cap, marcada per angles i línies rectes. En canvi, la noia jove presenta una composició on hi predominia la línia corba que permet mostrar l'actitud de moviment cap al personatge central, que es manté estàtic amb els dos peus a terra.
Miquel Blay representa la figura amb un alt grau de realisme acompanyat d'una minuositat extrema evidenciat en l'anatomia de l'ancià, sobretot en la textura de la pell i la morbidesa i els plecs de la carn. També cal destacar el naturalisme impressionant que aconsegueix l'artista representant la sensació de fredor en la cara de l'ancià amb tot detall muscular en el gest facial i al coll. Les mans també són molt expressives ja que estan entrellaçades suggerint que no hi ha esperança o alternativa.
En el cas de la nena s'hi representa la tendresa en la cara a partir del sfumato o non finito, tècnica que realça les formes suaus de la seva anatomia.
TEMÀTICA:
L'bra de Miquel Blay no es tracta només d'una simple escultura anecdòtica per reflectir una metàfora de la vulnerabilitat de l'ésser humà en la infantesa i en la vellesa sinó que la finalitat de la'utor és invitar a l'espectador a reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida, cosa que es veu reflectida en l'expressivitat dels personatges. L'home vell mostra una musculatura robusta, cosa que fa pensar en la fortalesa i el treball dels anys de joventut. Tot i això, la seva mirada és trista i resignada que mostra l'acceptació de l'home a la debilitat de la vellessa.
La nena, en canvi, mostra una actitud indefensa i de temor tot i que mostri tendresa i delicadesa. Això és més exaltat per l'acció de la nena al tomar el cap cap al cos de l'ancià.
El fet de que els dos personatges estiguin nus dóna més credibilitat al missatge simbolista de l'obra i alhora remarca l'estat d'indefensió.
Amb tot això, Blay aconsegueix transformar una escena de tendresa que commou en una escena de sofriment.
SIGNIFICAT:
Duresa i dificultats de la vida
FUNCIÓ:
Estètica
Reflexió de la vida
Simbolista
MODELS I INFLUÈNCIES:
Per al tractament dl marbre en les obres de Blay destaca l'influència de Rodin ja que marca la musculatura del personatge exacte i utilitza la tècnica non finito en la cara de la nena.
Blay també va rebre influència francesa com per exemple del grup Èdip a Colona de Jean-Baptiste Hugues
L'obra Els primers freds va influenciar en l'obra de Josep Llimona i d'Enric Clarasó, entre d'altres.
CONCLUSIÓ:
L'obra Els primers freds és una obra que mostra clarament els sentiments dels personatges i destaca per l'exactitud de l'anatomia dels cossos.
ELEMENTS REALISTES QUE CONTÉ L'OBRA:
  • Realisme màxim: No hi ha subjectivitat, per tant és una pintura objectiva que no intenta enbellir la realitat. Per tant, representa la realitat tal com és.
  • Representa escenes de la vida quotidiana: En aquest cas, Blay representa una escena de tendresa familiar i d'unió familiar en els moments més díficils
  • Treball amb molta minuositat: Blay treballa la minuositat sobretot en la textura de la pell de l'ancià.
  • Veracitat: Blay pinta una escena real, és a dir, que no és imàginaria, que és una escena que ha passat realment.
  • Temàtica contemporània: ja no realitzen escultures del passat mitol`+ogic sinó que és centren en escenes de la vida quotidiana.
  • Finalitat social: Ha d'arribar a fer reflexionar a la societat.
  • Detallisme màxim: en l'obra de Blay hi ha un detallisme màxim sobretot en l'anatomia
  • Sfumato o non finito: en el rostre de la nena ja que el seu rostre al recolzar-se al cos de l'ancià sembla que no tingui fi
  • Proporcions perfectes
  • Joc amb els clarobscurs: l'escultura està feta de manera que creï clarobscurs
COMENTARI ARTÍSTIC
  • Casa Milà
FITXA TÈCNICA:
Títol de l'edifici: Casa Milà o la Pedrera
Autor: Antoni Gaudí (Reus, 1852- Barcelona, 1926)
Cronologia: 1906-1912
Tipologia: civil
Materials: pedra, maó, ceràmica i ferro
Estil: modernista
Localització: Barcelona
BIOGRAFIA DE L'AUTOR I CONTEXT HISTÒRIC:
- AUTOR:
Antoni Gaudí és el màxim representant del Modernisme català. L'any 1878 va graduar-se a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. En questa escola va mostrar el seu gust per les formes imaginatives i agosarades. El director de l'escola, Elies Rogent, al donar-li el graduat va dir que donaven el graduat a unboig i que ja ho veuríem amb el temps.
Eusebi Güell es va fixar aviat en el seu treball, i va iniciar-se en el seu mecenatge i van iniciar una relació d'amistat. L'any 1883 Gaudí va fer-se càrrec de la construcció del temple expiatori de la Sagrada Família.
- CONTEXT HISTÒRIC:
La casa Milà es situa històricament en la segona meitat del segle XIX on van ocórrer una sèrie d'esdeveniments històrics polítics i social a tot el món.
Especialment a Espanya la política va veure's alterada per la Revolució del 1868 , per un canvi dinàstic, per la proclamació de la Primera República i per la Restauració monàrquica, a més de pèrdues colonials.
A més de tot aquests canvis històrics s'hi van afegir les transformacions socioculturals com per exemple la nova realció entre l'artista i el client. Es va replantejar les necessitats urbanístiques de les grans ciutats i la substitució del treball artesà pel mecànic ja que la demografia va créixer i es va produir un desenvolupament industrial.
Pel què fa al context històric concret de la construcció de la pedrera es situa als primers anys del segle XX on políticament es va esfondrar la Restauració.
A Catalunya, la Lliga lluitava contra el centralisme dels governs de Madrid i intentava frenar el conflicte amb el moviment obrer, que anava creixent.
Pel juliol del 1909 es va desencadenar a Barcelona un violent moviment revolucionari que finalment van desencadenar en una vaga general. Aquesta revolta va durar una setmana i es va anomenar Setmana Tràgica. En quest conflicte els anarquistes es van apoderar de la ciutat durant uns quants dies. Finalment la revolta va finalitzar i els anarquistes van ser reprimits. A partir d’aquell moment, els obrers van considerar que la burgesia catalana era la seva classe enemiga, van començar a abandonar el lerrouxisme i es van afiliar als moviments sindicals anarquistes.
DESCRIPCIÓ FORMAL:
Es tracta d'un edifici on hi predomina la línia corba en l'espectacular façana, formada per una plata baixa, amb dues entrades independents, cinc pisos i un àtic amb terrassa. Cada pis està separat per una ondulació al llarg de tota la façana que accentua l'horitzontalitat de l'edifici. Les finestres i els balcons, decorats amb elements vegetatius de ferro forjat, també segueixen l'estil curvilini.
A la terrassa hi ha les xemeneies, les caixes dels ascensors, les ventilacions i els dipòsits d'aigua que estàn dissimulats sota l'aparença de formes escultòriques imaginàries.
A l'interior de l'edifici hi ha un pati privat descobert que aporta ventilació i llum natural. Al voltant d'aquest pati es distribueixen les plantes de l'edifici que estàn articulades irregularment i sense un ordre lògic aparent. Són habitacions poligonals i gaudeixen de mobles dissenyats també per Gaudí.
El terra del pati de l'edifici prolonga originalment el carrer exterior, fent que el carrer central consuiexi els vehicles al soterrani de la casa que feia la funció d'aparcament. Les voreres porten a les escales i als ascensors que donen accés directe als diferents habitatges.
Tot l'edifici de la casa Milà es sosté mitjançant una estructura de ferro combinada amb pedra i maons que permet eliminar els murs de càrrega que són substituïts pels arcs parabòlics i les columnes inclinades. Així, la façana de l'edifici és una estructura autònoma suportada per bigues i tensors de ferro i això permet que l'espai interior de cada planta es pugui distribuir lliurement.
La iluminació de l'edifici prové de les finestres de la façana exterior i dels patis interiors
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
L'innovadora façana de la casa Milà està situada en la confluència de dos carrers i això permet a l'edifici aprofitar tota l'amplada del xamfrà i gaudir de les àmplies perspectives visuals del passeig de Gràcia de Barcelona.
TEMA:
Edifici civil
SIGNIFICAT:
L a seva forma ondulant pot recordar l’onatge del mar Mediterrani o evoca una naturalesa de muntanyes, de penya-segats o de roques erosionades, dunes del desert… També una gran escultura abstracta
FUNCIÓ:
Habitatge: Per viure-hi
Aparcament: de carruatges i cotxes al soterrani
Comercial: botigues a l'entresòl
MODELS I INFLUÈNCIES:
L'edifici la Pedrera rep l'influència de les formes de la natura
Va servir de model pel Moviment Modern pel què fa a la idea de planta lliure.
El tractament escultòric de la pedra ha estat considerat un antecedent de l'arquitectura expressionista alemanya d'Erich Mendelsohn i Bruno Taüt.
CONCLUSIÓ:
Es tracta d'un edifici innovador per l'ondulació en la façana.
La casa Milà és també anomenada la Pedrera ja que les pedres que es van utilitzar per a la costrucció van ser tallades i treballades en un solar que hi havia davant del mateix edifici.
La casa Milà va aportar un sistema innovador d'ascensors que conduïen directament a cadascun dels habitatges.
PRINCIPIS BÀSICS DE LA PINTURA DE TÀPIES

  • Fons matèric
  • Pintura i terra/ Pintura i fems/ Pintura i vidres/ Pintura i marbe/ etc.
  • Pinzellades ràpides i pastoses o amples i gruxudes
  • Xoc de colors
  • Sol aparèixer una creu en molts quadres seus
  • No busca un significat concret
  • Busca la reflexió de les persones i una interpretació individual
  • Joc de volums
  • Utilitza tècniques com el grattage: efecte tridimensional del relleu
  • Gama cromàtica reduïda: normalment utilitza l'ocre, el vermell, el blanc i el negre.
  • No hi ha perspectiva
  • Brillantor 
Autor: o

Brak komentarzy:

Prześlij komentarz

Subskrybuj: Komentarze do posta (Atom)