El
dinar campestre, d’Édouard Manet.
Cronologia: 1863.
Context:
Segon Imperi francès amb Napoleó III, proper a l’adveniment de la
Tercera República l’any 1870.El dinar campestre va ser desestimat
pel jurat del Salon de 1863, però va ser exposat junt amb altres
obres rebutjades al Salon des Réfusés, convocat per ordre del propi
Emperador Napoleó III.
Fets històrics i culturals: Guerra
de Secessió nordamericana (1861-1865). Primera Internacional (1864).
El Capital de Karl Marx (1867). Primer Concili Vaticà: dogma de la
infal·libilitat del Papa (1869). Importància de la critica d’art.
Estil: Realisme
Anàlisis formal: Les
figures estan escassament modelades, resultant gairebé planes.
L’acabat és detallat [formes tancades] en algunes zones, però en
d’altres la pinzellada és completament solta i molt marcada.
Composició estructurada en tres
plans horitzontals sobreposats:
a sota hi ha una panera amb fruites, pa i els vestits de les dues
dones; al centre, una noia nua i dos homes vestits, i darrera
d’aquests, una altra dona, vestida amb roba interior, remullant-se
en un rierol. Les figures s’insereixen en un triangle, de manera
que es pot parlar de composició tancada i unitària. El punt de fuga
es troba situat al petit tros de cel pintat a la part alta de la
tela. El quadre presenta algunes deficiències form als que en
l’època varen ser molt criticades: la llum té una incidència poc
natural, mentre que la profunditat està defectuosament resolta, i
això fa que la dona que es banya aparenti surar a l’aire.
finalment, la postura del nu resulta poc coherent.
Models plàstics: Concert
campestre de Ticià.
Tema: L’escena
es basa en una excursió campestre, costum propi de les classes
mitjanes
parisenques, a Argenteuil (oest de
París), als boscos a la vora del Sena. Els personatges que apareixen
són individus reals del cercle d’amistats de l’autor (el seu
germà Gustave, l’escultor holandès Ferdinand Leenhoff, la seva
esposa Susanne Manet –de soltera Leenhoff-, la model Victorine
Meurent) que varen posar per ell per a la realització del quadre.
No es demana el nom dels
personatges representats en la composició.
L’obra va ser mal rebuda per la
majoria d’entesos, tant per objeccions morals com artístiques.
Moralment, es considerava de mal gust no exactament el nu femení
atès que la pintura de l’època representava sovint nus amb forta
càrrega eròtica, però es reservaven per a uns temes que els feien
admissibles (mitologia, al·legoria...). Un nu contextualitzat en la
realitat quotidiana (una innocent excursió burgesa) es va veure com
una mena d’apologia del llibertinatge. Artísticament, a les
deficiències abans esmentades, intolerables en una època en què la
perfecció tècnica es valorava molt, s’hi afegia el format del
quadre, reservat pels temes “grans” i inapropiat per a temes
“menors”.
Significat: El
quadre ha estat interpretat com una mena de manifest en imatges
d’allò que
la pintura moderna havia de ser per
Manet. No ocultar la contemporaneïtat (personatges i vestits i
costums actuals), llibertat de l’artista en el seu treball, per
damunt de convencions
representatives de tota mena, etc.
Però Manet sabia que la seva obra provocaria escàndol, en aquest
sentit l’autor pren una postura deliberadament provocadora, cosa
després molt comú en ell.
Brak komentarzy:
Prześlij komentarz