Títol:
Seu Vella de Lleida
Autor:
Pere de Coma
Cronologia:
1203-1278 (inici i
consagració). Finalitza al segle XV
Tipologia:
catedral
Estil:
romànic/gòtic
Materials:
pedra local i vidre
Tema:
religiós
Localització:
Lleida (Catalunya)
Context
històric
Al
1149, Ramon Berengur IV de BCN i Ermengol V d'Urgell van conquerir la
ciutat de Lleida als sarraïns. Al principi la mesquita va ser
consagrada com a catedral sota l'advocació de Santa Maria l'Antiga.
Al segle XII hi va haver un augment de població que va fer que el
Bisbe de Lleida, Gombau de Camporrells volia construir una nova
catedral. L'arquiteccte de l'obra, en Pere de Coma va arribar a
Lleida al 1180 i al 1193 va ser nomenat mestre d'obres. No sabem del
cert on va néixer, però alguns historiadors diuen que era a
Llombardia i els altres que al Solsonès. L'autor d'obra va morir al
1221 i se sembla que les obres van ser continuades per dos seus
col·laboradors; Berenguer de Coma i Pere Ferrer de Coma.
Descripció
formal
La
Seu Vella de Lleida és un conjunt monumental que cnsta de 4
elements; l'església, orientada d'est a oest, el claustre, situat
als peus del temple, el campanar, adossat a l'angle sud-oest del
claustre i la Canonja.
L'aspecte
exterior combina la robustesa de l'estil romànic amb la
monumentalitat de l'estil gòtic. L'església és de planta basilical
de creu llatina amb 3 naus -la central és més ampla que les
laterals- i un transsepte de dimensions iguals a les de la nau
central, i 5 absis semicirculars, que a causa de l'explusió s'ha
quedat només 4. En la intersecció dels braços de la nau s'alça el
cimbori.
L'espai
interior de la nau longitudinal està distribuït en 3 trams
rectangulars coberts amb voltes de creueria. Els capitells tenen una
decoració escultòrica, els seus temes són vegetals. Sobre els arcs
formers que separen la nau central de les laterals s'hi obren
finestres de mig punt amb arquivoltes.
Altres
elements interiors són les capelles, que a partir del segle XIV
embelliran l'església. Són especialment remarcables la dels
Montcada i la dels Colom que estan situats al costat dret de l'absis
principal; la dels Requesens i la dels Sescomes estan ubicades a la
dreta i esquerrra de la porta dels Fillols; i la dels Pinell està en
el primer tram de la nau lateral dreta.
A
l'exterior hi ha 3 parts: el de Sant Berengur que donarà accés al
transsepte per la façana nord; el l'Anuncida, que s'obre per l'alta
banda del transsepte i el dels Fillols que té una decoració
escultòrica, permet accedir a la catedral per la façana sud.
El
claustre es troba als peus del temple. Consta de 3 portes: dues de
laterals i una de central anomenada portal Major, sense timpà, però
amb una decoracó escultòrica a les arquivoltes. El claustre té una
planta trapezoïdal. A la banda contrària del claustre s'obren, la
porta de la Sala Capititular, la porta de la Pia Almoina i la porta
de Santa Maria l'Antiga, totes d'estil plateresc renaixentista. A la
façana oest s'obre el portal dels Apòstals.
El
campanar té una planta octagonal d'una alçada de 60m. Consta de 2
cossos; un molt ample i alt i l'altre més petit i estret. A
l'interior hi ha una escala cargolada que permet pujar al cim del
campanar. I a baix es troba la capella Safont.
Significat:
La catedral s'inscriu dins del
procés de cristianització dels terriotis catalans conquerits als
musulmans. Durant la Guerra de Segadors, la catedral fou emprat com a
hospital i magatzem d'armes. Després de la conquesta de les tropes
borbòniques de Felip V, la catedral va ser tancada i transformada en
caserna militar.
Funció:
religiosa, estètica. També és
una funció d'habitatge.
Brak komentarzy:
Prześlij komentarz