Geografia Tema 8.L'activitat comercial i les comunicacions

TEMA 8. L'ACTIVITAT COMERCIAL I LES COMUNICACIONS

1. ELS INTERCANVIS EN EL MÓN D'AVUI

1.1 El comerç

L'augment de la producció i del consum comporta un intercanvi molt actiu de mercaderies i serveis. Això crea un mercat i actualment en disingim de dos tipus

Mercats concrets: S'hi exposen mercaderies i s'hi comercialitzen

Mercats abstractes: Mercaderies absens, com la brosa de valors.

Cas intermedi: fires de mostres

Característiques del comerç

• Forta concentració de la demanda a les zones urbanes i industrials
• El volum d'aquesta demanda permet una especialització creixent del comerç
• Augment del volum total d'intercanvis perquè es comercia amb tota mena de productes.
• S'ha convertit en una activitat global gràcies a la facilitat de canvi, de capacitat i de transports.
• Creació d'estudis sobre el tema per tenir més coneixement i desenvolupar una logística de la producció, transport...
• El llarg procés d'intercanvi passa per diferents intermediaris i això en fa encarir el producte.
• La creació de grans empreses comercials, dominen gran part comercialització del producte.

1.2 El creixement del sector comercial- gràcies a dos factors

LA LIBERALITZACIÓ DEL MERCAT: eliminació barreres impulsat primer pel GATT i després pel OMC. La supressió de molts aranzels ha peréms empreses capitalistes crear xarxes d'intercanvis. Desigual ja que respon a interessos de UE, EUA, Japó i Corea del S.

LES NOVES TECNOLOGIES: Intercanvi intens mercaderies a dins i fora dels països possible gràcies a tecnologies de la comunicació i la informació, que permet als mercats comprar i vendre a temps real, cobrar i pagar a través de la xarxa de forma fiable etc.

2. LES CARACTERÍSTIQUES DEL COMERÇ INTERIOR

2.1 Els canals de comercialització

El comerç interior espanyol es caracteritza per la seva dualitat- gran nombre empreses petites i grans empreses comercials.

A Espanya, la distribució comercial mitjançant canals de comercialització general 10% del valor afegit total i 16% ocupació-molta d'ella femenina.

Els canals de distribució de béns d'equipament

Els béns d'equipament no requereixen intermediaris ja que les instal.lacions industrials, maquinària, vehicles etc es produeixen per enàrrec. En la seva comercialització:

• Es practica sovint el lísing-llogar maquinària i pagar renda amb opció a compra
• També el rènting-manteniment i assegurança possibles sinistres sense opció de compra.

Imporants les fires de maquinària que es fan a Madrid, Barcelona, València...

Els canals de distribució dels béns de consum

Els aliments frescos exigeixen comercialització ràpida, per això la cadena d'intermediaris és reduïda i multipliquen per cinc els preus dels productes

• s'han creat cooperatives i agrupacions de productors que comercialitzen sense intermediaris en grans superficies com Mercabarna o Mercamadrid.

La comercialització de béns de consum durable-llaunes, conserves, mobles...- segueixen en petites botigues amb servei personalitzat.

Des de 1970 guanyen terreny els supermercats, hipermercats ja que poden oferir preus més ajustats gràcies a les marques blanques, promocions, rebaixes...

La implantació d'una gran superífcie a significat tancament petits comerços que no poden competir-hi.

2.2 Distribució del comerç interior al territori

Depèn bàsicament de:

• grau desenvolupament econòmic
• Existència mercat de consum ampli i amb poder adquisitiu suficient
• Disponibilitat d'una xarxa de transport eficient.

Aquests factors afavoreixen que el comerç es localitzi als barris urbans i a les localitats més ben connectades amb una alta densitat de població i rendes elevades- Madrid, Catalunya Navarra i País Basc

Pes empreses en el conjunt nacional, destaquem Catalunya, Andalusia, C.Madrid i C. Valenciana.

Les jerarquies urbanes i les àrees comercials

L'economia i la geografia s'interessen per conèixer les àrees comercials-espai geogràfic on la població es trasllada a una localitat important per comprari productes que no són de primera necessitat.

Saber on va la població d'un territori a fer les compres permet establir una jerarquia urbana, delimitar àrees d'atracció i planificar la comercialització d'un producte o servei.

A la jerarquia més alta hi trobe les grans ciutats com Madrid, Barcelona, València...

3. EL COMERÇ EXTERIOR ESPANYOL I LA BALANÇA DE PAGAMENTS

3.1 El comerç internacional

• Representa l'intercanvi de béns i mercaderies d'un país amb altre països.
• Espanya està integrada al bloc comercial de la Unió Europea
  • El més important del món
  • Països altament industrialitats i amb un comerç actiu entre els països de la UE i amb l'exterior.
  • Hi comercialitza el 70% de les seves exportacions i el 59% de les importacions.
  • Relació molt intensa amb Alemanya, França i Itàlia
• la resta de comerç d'Espanya representa un percentatge molt petit, hi destaquem amb América i imoprtacions de petroli.
• Els països rics s'intercanvien el mateix tipus de productes.
  • Destacables les importacions i exporacions de vehicles
  • Combustibles, reactors nuclears, calderes, material elèctric..
• Espanya no és un gran exportador de matèries primeres ni agrícoles.

3.2 La balança de pagaments

indica el conjunt de transaccions econòmiques d'un Estat amb l'exterior

• Balança per compte corrent: Comptabilitza ingressos i pagaments per comerç, serveis, rendes i transferències
• Balança per compte de capital: transferències de capitals públics i privats amb la Unió Europea. Es pot presentar amb la balança de compte corrent.
• Balança de compte financer: Registra inversios directes, inversions financeres i reserves dels bancs nacionals entre altres.

3.3 La balança per compte corrent a Espanya

Presta saldos negatius. S'hi inclouen les següents balances:

• Balança comercial: Registra imoprtacions i exportacions. Acostuma a presentar dèficit pel valor elevat de les importacions-preu del petroli-.
• Balança de serveis: Inclou turisme, viatges, assegurances. Superàvit gràcies al turisme.
• Balança de rendes: Registra rendiments o beneficis capital treball.. deficitària.
• Balança de tarnsferències: Conté remeses de capital d'immigrants, donacions, ajudes al desenvolupament i fons de la UE.

Es produeix un endeutament a causa valor desmesurat importacions sobretot del preu del petroli i manca competitivitat de la nostra economia. La crisi financera aporta endeutament preocupant.

4. ELS TRANSPORTS I LES COMUNICACIONS

4.1 Les funcions de transport

• Servei que respon a necessitat o desig de desplçament de les persones.- la mobilitat obligada crea problemes de trànsit, sobretot a les hores punta a les grans ciutats BCN..
• Satisfan les necessitats econòmiques: posen en contacte la producció amb el mercat i fan possible la distribució de béns i serveis. Les infraestructures estan relacionades amb el grau de desenvolupament econòmic i urbà.
• Contribueixen a integrar els diferents grups socials a la difusió de idees, tècniques i cultures.

4.2 La situació actual dels transports a Espanya

La Unió Europea destina fonts per millorar infraestructures -20% i 30%- Gràcies a això, aeroports de Madrid i Barcelona, autovies...

TRANSPORT TERRESTRE

• La xarxa de carreteres: gran protagonisme a causa de transport de viatgers i mercaderies. Indispensablep er a l'economia, tot i que s'hi ha invertit més que a la xarxa ferroviària. A conseqüència d'això:
  • Congestió de trànsit elevada a zones més poblades-BCN,Madrid, València...
  • Demanda constant de noves vies
  • Gran impacte ambiental, visual i acústic i de contaminació atmosfèrica
• La xarxa d'alta capacitat: canalitza itineraris d'interès general i connecta fluxos de trànsit interregionals i internacionals, ports i aeroports i totesl es capitals de provìncia. Meitat del trànsit total.
• La xarxa ferroviària: Infraestructures molt danyades durant la guerra. Després, es van nacionalitzar i es va crear la RENFE, però no va aconesguir velocitat ni qualitat de la resta de països europeus, però connectava xarxes de província. Actualent ja no té monopoli.
  • Presenta diversos problemes derivats d'unes infraestrucures obsoletes
    • Amplada de la via espanyola: 1,67 davant 1,42 europeu. Això obliga a costostransbordaments a les fronteres.
    • Molts trams de via única:redueix la velocitat i freqüència dels trens
    • Mal estat d'algunes infraestructures: trams antics en desus a causa poca demanda
• Es potencia els transport de mercaderie per ferrocarril, perquè amb camió es crea massa trànsit. S'ha generalitzat l'us de camió a causa de les facilitats per a la ruptura de càrrega.

EL TRANSPORT MARÍTIM

• Actualment són rendibles per desplaçar grans volums de càrrega a llargues distàncies. Els ports competeixen entre ells i miren d'oferir aavntages, així que creen zones d'activitat logística per emmagatzemar i redistribuir els contenidors.
• El volum més important de transport marítim és de líquids a doll: productes petroliers a ports propers a refineries o centrals tèrmiques, gas natural, greixos, vins...
• També es transporta sòlids a granel, com el carbó, minerals, ciment, adobs, pinsos... i Mercaderia general com automòbils, fruites, hortalisses, fusta...

EL TRANSPORT FLUVIAL

• Els més importants són el port de Sevilla, el riu Guadalguivir. Tot i els problemes en amarratge dels baixells a caua dels bancs de sorra, es una via important d'accés a la vall andalusa del Guadalquivir i a Extremadura.

EL TRANPORT AERI

• Sempre ha estat de passatgers, però el tranport de mercaderies està creixent. Per això els aeroports han d'estar ben equipats per emmagatzemar i redistribuir la càrrega.
• L'aeroport de Madrid és el més important perquè comunica tots els regionals i actua com a hub o nus de coordinació de vols des de i cap a altres aeorports nacionals, estrangers i transoceànics. Barcelona, reivincia ser hub
• Destaquen els que donen servei a zones turístiques, com els de Plama de Mallorca, Tenerife, Eivissa...
• La Unió Europea ha posat fi al monopoli aeri i a liberalitzat el trànsit. Lliure competència.

4.3 La política europea de transport

El seu objectiu és equilibrar els diversos models de transport, circulació viària més segura i millorar trànsit i els seus efectes mediambientals. Ha establert projectes prioritaris declarats d'interès europeu:

• Eix ferroviari d'alta velocitat del sud-oest d'Europa: Connectar a Espanya amb la xarxa europea a través ferrocarri francès.
• Eix multimodal Portugal-Espanya amb la resta d'Europa: Enllaça ports, aeroports i ciutats protugeses i espanyoles amb la resta d'Europa
• Eix ferroviari de mercaderies Sines-Madrid-París: nova línia de mercaderies d'alta capacitat que connecta Portual i Espanya amb la xarxa francesa a través Pirineus.
• Interoperabilitat de la xarxa ferroviària d'alta velocitat de la Península Ibèrica: Madrid-Andalusia, corredor Nord-est, Madrid-Llevant-Mediterrani...

El trànsit intermodal i les autopistes del mar

• El transport de mercaderies congestiona les carreteres i emet grans quanitats de CO2. Es per això que la UE vol estendre el sistema intermodal de utilitzar a cada tram el mode de transport més efectiu. Per fer-ho cal una millora de les infraestructures.
• Fomenta també la creació de autopistes del mar. Espanya queda dintre de l'autopista del mar d'Europa occidental i de l'autopista del mar d'Europa del sud-est- l'enllaça amb França, Itàlia, Malta i sud-est Europa.

4.4 La política espanyola de transport

• L'any 2005 es va posar en marxa a Espanya el Pla estratègic d'infraestructures i transports per incrementar qualitat infraestructures i aconseguir mobilitat sostenible. Afecta aquests modes de transport
  • Ferrocarril-50% inversions, estendre a l'amplària europea i corergir xarxa radial
  • Les carreteres han de completar xarxa alta capacitat i introduir noves tecnologies en gestió.
  • Els ports, s'han de consolidar com a nodes intermodals en el transport de mercaderies
  • Els aeroports s'han d'integrar amb altres modes de transport i milorar condicions ambientals i seguretat

5. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

5.1 Les tecnologies de la informació

Les tecnologies de la informació TI, són un referent de la integració d'un país en un món global i s'utilitzen per mesurar-ne el seu grau de desenvolupament

5.2 Els mitjans de comunicació

• Els mitjans de comunicació necesiten molts mitjans tècnics, xarxa de periodistes, lectors, espectadors i els ingressos econòmics derivats de la pubilcitat.
• A causa del gran cost que suposen, estan sotmesos a interessos particulars o partidistes, tot i que també hi ha premsa i emissores lliures-minoritàries.
• Gran poder dels qui dominen la informació. Hi ha programes sancionalistes i altres de més qualitat.
• La televisió és el principal mitijà d'informació . A EUA, les cadenes són propietat de empreses privades.
• A Espanya, l'oferta televisiva està formada per la televisió en obert-pública i privada- i la televisió de pagament-satèl.lit.

5.3 La revolució digital i els mitjans de comunicació

Dins tecnologies de la informació: informàtica i telemàtica. Lideren la revolució del món de la informació que va cap a l'era digital. Es produeix per tres factors de gran impacte

• El factor multiplicador -FM-: Nombre de vegades que una tecnologia millora una funció.
• El factor d'implantació i densenvolupament de les TI- a gran rapidesa. Ex mòbil
• El factor d'accessibilitat: gràcies al sistema digital, a l'instant amb un cost zero

5.4 La comunicació i la publicitat

• Les empreses recorren a la publicitat per fer conèixer els seus productes.
• Les agències de mitjans són la peça clalu entre anunciants i mitjans de comunicació-fan estudi de mercat, busquen estratègia, innovar...
• Invaeix els suports digitals. La imatge va acompanya de eslogan i banda sonora.

6. EL COMERÇ I LES COMUNICACIONS A CATALUNYA

6.1 Comerç interior i exterior de Catalunya

• Importacions- dintre de Catalunya i amb la resta d'EspanyaExportacions-fora
• tendència creixent del comerç tot i que a causa crisi inicia un descens. Es pot veure en els index de les vendes.
• Comerç exterior català té un gran pes en el conjunt espanyol-1r lloc en exportacions i importacions. Tot i això, dèficit notable en la balança comercial a causa instalació de fàbriques a l'estranger.
• A causa de que algunes de les 300 multinacionals establertes a Catalunya produeixin a l'exterior, no es pot coptabilitzar en la balança comercial, sinó en en de rendes.

6.2 Els tranports a Catalunya

EL TRANSPORT TERRESTRE

• Les carreteres catalanes: fase de construcció d'eixos transversals per facilitar moviment de les quatre cpitals de província fins Pirineus o Costa.
• El vehicle privat és el més embrat en desplaçaments, però s'obre pas el tranpsort col.lecitu sobretot a la regió metropolitana a causa del trànsit.
• El transport públic-sobretot ferroviari- dona resposta les necessitats d'aquesta gran població. Concentrats a l'àrea de Barcelona. Es responsabilitat de la Generalitat.
• El tren d'alta velocitat- S'ha connectat l'eix Barcelona-Tarragona-Lleida amb Saragossa i Madrid. Permetrà també l'enllaç amb Girona i França.

EL TRANSPORT MARÍTIM

• 49 ports repartits en 700 km de costa. El de Barcelona i Tarragona depenen de l'Estat.
• El port de Barcelona és el més important. Té dues bocanes, una dedicada a càrega i laltre de trànsit de passatgers, pesa i creuers.
• El port de Tarragona té 11,5 km d'atracadors als seus catorze molls i dos pantalans d'hidrocarburs.
• Els ports que depenen de la Generalitat no construeixen noves instal.lacions i milloren les que ja tenen.
• Palamós és el més important d'aquest grup, el segueixen el de Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita

EL TRANSPORT AERI

Mapa aeronàtuic català format per 5 aeroports, 7 aeròdroms i 500 heliports. L'aeroport del Prat del Llobreat, 2n a Espanya per passatgers i operacions de càrrega. La seva gestió depèn de AENA.

Amb la T-1 s'espera agumentar capacitat de passatgers i que esdevingui un nus important de comunicacions intercontinentals.

L'aeroport de Girona-Costa Brava-dedicat al turisme, 5 milions de passatgers a l'any.

L'aeroport de Reus- vols xàrter a l'estiu i acull companyes de cost baix. Activitat privada, esportiva i de lleure.

L'aeroport de Sabadell- equipat per atendre emergències i és una escola de pilots.

Fora Aena, el 5è aeroport de Cat és el de Lleida-Alguaire.

6.3 Les tecnologies de la informació i del coneixement

Catalunya està lluny de diposar dels equipaments d'altres països europeus. Us de les noves tecnologies aconseguit al total de la població jove. La Generalitat ovl millorar infraestructures de telecomunicacions a traves de dos projectes: Catalunya Connecta i Xarxa Oberta-millorar condicions internet i extendre fibra òptica.