Mare de Déu de les Roques (Art)

1. Mare de Déu de les Roques
2. Autor: Leonardo da Vinci (Vinci, prop de Florència, 1452 – Clos-Lucé, Amboise, 1519)
3. Cronologia: 1483 – 1486
4. Tècnica: Oli sobre taula passada a tela
5. Mides: 1,99 x 1,22 m
6. Estil: Renaixentista
7. Tema: religiós
8. Localització: Musée du Louvre (París)

Biografia de l'autor

Leonardo da Vinci va ser un dels humanistes i científics del Renaixement italià amb uns coneixements més amplis. Va ser format a Florència al costat del pintor i escultor ''Andrea Verrocchino'', les seves primeres obres són de temàtica religiosa i retratística. L'any 1482 es va translladar a Milà. L'any 1516 es va instal·lar a França, a la cort de Francesc I. Leonardo da Vinci destacà com a inventor i estudiós de la natura. Era un humanista que volia saber tot. Fa invents estranys i un cànon de proporcions. Llegia molt, però no acceptava fins que no ho comprobava. Fa un empirisme màxim. Feia escrits secrets.

Context històric

La Itàlia renaixentista era un mosaic polític format per petites ciutats, com Florència o Milà. El poder estava en les mans dels Mèdicis. A finals del segle hi va haver un auge del papat. L'humanisme es reprendrà amb moltíssima força durant el Renaixement.

Els descobriments científics eren forçats per la necessitat de control de nous territoris, que impulsen diverses tècniques i disciplines.

Descripció formal

Leonardo fa ús de la superposició de plans amb l’objectiu d’aconseguir una major profunditat en l’escena. En primer pla situa a la Mare de Déu, el nen Jesús, sant Joan infant i l'arcàngel Uriel, que es troben dins d'una cova. Entre els forats d’aquestes roques, Leonardo hi representa un fons paisatgístic. El grup principal s’inscriu dins una composició piramidal perfectament delimitada entre el cap de la Mare de Déu i els cossos dels dos infants. Cal destacar el joc de relacions entre les mans i les mirades dels personatges, fet que permet parlar de composició unitària, en la qual tots els personatges es troben interrelacionats. La perspectiva consta de tres parts: la primera tracta de la disminució de la grandària dels objectes a diverses distancies, o perspectiva lineal; la segona tracta de la degradació dels colors, i la tercera, de la indefinició dels contorns que tenen els objectes vistos des de varies distàncies o perspectiva aèria. També cal fer esment de l’ús d’arriscats escorços, com ara la mà enlaire de la Mare de Déu. Leonardo utilitza dos tipus de llum: la llum entre les roques, i la més misteriosa i irreal de les figures. El paisatge del fons, que no es correspon amb la realitat del paisatge toscà, és un paisatge inventat, de gran força expressiva. Hi ha un treball de volums i la perspectiva és perfecta. Els colors són freds, però hi ha elements amb uns colors càlids, com la llum o els rostres. Naturalisme màxim, exepte en el paisatge. L'autor utilitza la tècnica de ''Sfumato''.

Tema: Aquesta obra havia de formar part d’un políptic encarregat a Leonardo i els germans de Predis per la Confraria de la Concepció de l’església de San Francesc el Gran de Milà, però l’obra no va ser acceptada. La Verge en el seu viatge a Egipte fugint d’Herodes, va descansar en una cova on es va trobar amb el nen Joan, cosí de Jesús, a qui havia vetllat i protegit l’arcàngel Uriel. Gràcies a la versió posterior del mateix tema, avui a la National Gallery de Londres, podem distingir les figures dels dos nens. A primera vista sembla que el nen protegit per la Verge és Jesús i el que està a prop de l’arcàngel, Joan. En la versió londinenca, el nen de l’esquerra porta una creu de canyes símbol de Joan i el nen Jesús, beneint, s’assimila a Jesús. L’àngel amb un gest de la mà, absent en la versió londinenca, crea el nexe d’unió conceptual entre els personatges. L’arcàngel Uriel, protector de les persones desvalgudes, i per aquesta raó, protector de Joan a la mort dels seus pares, tanca la composició en el paper de mediador entre els dos nens.

Funció: Didàctica. Estètica. Religiosa. Acceptació de la fe cristiana.

Significat: El significat de l'obra ha d’associar-se al Misteri de l’Encarnació i Passió, en el qual sant Joan té un paper important com precursor i profeta que anuncia un baptisme i una conversió que prendran sentit amb l'arribada del Messies.

Models i influències: L’escena, força inusual en la iconografia de l’època, s’inspira en els Apòcrifs del Nou Testament. Andrea del Sarto, Fra Fipippo Lippi i Fra Angelico.