El Tres de Maig (Art)

Finals segle XVIII i segle XIX. F. De Goya: El Tres de Maig

Títol: El tres de Maig de 1808

Autor: Francisco de Goya

Cronologia: 1814

Tècnica: oli sobre tela

Mides: 266 x 345 cm

Estil: neoclàssic- romàntic

Tema: històric - al·legòric.

Localització: Museo del Prado ( Madrid)

L‘autor

Pintor i gravador, Goya és un dels creadors més grans de tots els temps. Va aprendre l’ofici a Saragossa i a l’any 1770 va viatjar a Itàlia, on va estudiar els mestres italians i va adquirir l’estètica neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques. De tornada a Espanya va pintar els frescos de la basílica de El pilar de Saragossa i tot seguit es va traslladar a Madrid, sota la tutela del pintor de Cort Francisco Bayeu. Recomanat per Bayeu, va ingressar a la Real Fabrica de Tapices el 1775 on va realitzar quatre sèries de cartrons seguint els paràmetres classicistes del moment. Es va introduir als cercles aristocràtics de Madrid i va esdevenir el retratista de més anomenada a la Cort, fins que el rei Carles IV el va nomenar pintor de cambra l’any 1789. L’any 1792 Goya va pronunciar un discurs a l’Acadèmia a favor de la originalitat del pintor i de la necessitat d’alliberar-se de les rígides regles neoclàssiques i academicistes. L’ambigua posició de Goya durant la guerra del Fiancés ( 1808-1814) va fer que, acabada la guerra, perdés els seus privilegis. L’any 1824, decebut per la situació apolítica a Espanya, governada aleshores per Ferran VII, es va refugiar a Bordeus, on va morir exiliat.

Descripció formal

La composició s’articula en tres grups amb un paisatge de cases al fons. A l’esquerra veiem a un conjunt de persones, unes mortes, d’altres en el moment de màxim dramatisme abans de la execució i un grup que espera el seu moment amb por i desesperació. L’espai de la dreta està ocupat per l’escamot de soldats arrenglerats en diagonal. La llum serveix per il·luminar amb força els personatges de l’esquerra, mentre l’ombra envolta els soldats de la part dreta. La composició s’articula en relació a la figura que amb els braços oberts sembla encarar-se als soldats. Una línea de l’horitzó alta fa que l’espectador es converteixi en un protagonista mes i alhora potencia el realisme del tema representat. Destaca la expressivitat dels personatges, en actituds i escorços violents, alhora que amb una sàvia descripció d’actituds: por,horror, resignació, heroisme.... Per contra els soldats francesos semblen autòmats, figures que representen, no a homes, sinó a la repressió . Al fons , els terrats de les cases donen realisme a l’escena ja que la situen en un lloc concret: Madrid. La gama cromàtica força reduïda – ocre, negre, blanc, groc i vermell- potencia el dramatisme de la escena , alhora que unes pinzellades llargues i obertes accentuen la expressivitat del conjunt. Llum i color ajuden a crear una gran profunditat, alhora que compositivament els grups de personatges s’organitzen en línees diagonals que, entrecreuant-se, dinamitzant la representació.

Temàtica, significat i funció

El 24 de febrer de 1714, quasi sis anys desprès del fet representat, Goya escriu al regent, el cardenal Lluis de Borbó, per oferir-se a “ perpetuar por medio del pincel las más notables y heróicas acciones o escenas de nuestra gloriosa insurrección contra el tirano de Europa”, referint-se a Napoleó. El Tres de maig va formar parella amb El dos de maig conegut també com La carrega dels mamelucs, als que alguns autors volen afegir dos més, avui desapareguts: Aixecament dels patriotes davant el Palau reial i La defensa del Parc d’artilleria La acció es situa en la muntanya del Principe Pío, des de on es visible el presumiblement Cuartel del Conde-Duque, les arquitectures del qual es dibuixen al fons de la composició. Destaca la inclusió en l’escena d’una dona i d’un frare, el que dona versemblança a l’escena, ja que aquella nit va ser afusellat l’eclesiàstic Francisco Gallego y Dávila, i les dones s’havien afegit a la lluita sent víctimes també de la repressió. A nivell iconogràfic la figura de l‘home amb els braços en creu es relaciona amb la crucifixió de Jesús, alhora que els colors groc i blanc , símbols heràldics del Papa simbolitzen l’església, mentre la llum es una metàfora de la presencia de Deu.. El caràcter heroic dels quadres neoclàssics d’Història, com El jurament dels Horacis o Les Sabines de David, està absent de la representació, que s’acosta mes a l’esperit del Goya dels Desastres de la guerra((1810-1812), es a dir una funció de denuncia de la Guerra i del Invasor francès, a la que aquí s’afegeix la representació d’aquells que lluiten per la llibertat, idea i imatge que, a partir del Romanticisme- La llibertat guiant al poble de delacroix com exemple, arribarà fins els nostres dies. No se sap, un cop fets els quadres, quina va ser la seva funció, si com a decoració d’un arc de triomf en honor del retorn de Ferran VII, o per a la celebració commemorativa del Dos de Maig.

Models i influències

Aquesta obra segueix la tradició de la plàstica barroca , a la manera dels martiris de sants, amb tota la seva cruesa. El mateix Goya en quadres cronològicament posteriors com l’Oració a l’Hort de Getsemaní(1819) utilitzarà la mateixa expressió, semblantment a com ho havien fet, entre d’altres, Ribera i Tiépolo en les seves representacions del martiri de sant Bertomeu. Alhora el fort contrast de llum i ombra es deutor del tenebrisme hispà i de solucions italianes del segle XVII. La influencia d’aquest quadre es evident en La execució de Maximilià de Manet i en La matança de Corea de Picasso. A nivell conceptual- l’horror de la Guerra- es relaciona amb el Guernica de Picasso.